Page 388 - Biblia Català TBS
P. 388

2 Samuel 19, 20
paraules dels homes de Judà foren encara més dures que les paraules dels homes d’Israel.
20
Bicrí, un home de Benjamí, que féu sonar el corn, i digué: Nosaltres no tenim part en David, i no tenim he- rència amb el  ll de Jessè. Cadascú a la seva tenda, oh Israel!
2 I tots els homes d’Israel deixaren David per seguir Xeba,  ll de Bicrí; però els homes de Judà restaren amb el seu rei, des del Jordà  ns a Jerusalem.
3 I David entrà a casa seva a Jerusalem. I el rei va prendre les deu dones concubines que havia deixat per guardar la casa, i les posà en una casa custodiada, i les mantingué, però no entrà a elles mai més; i esti- gueren tancades  ns al dia de la seva mort, vivint en viduïtat.
4 Llavors el rei digué a Amassà: Convoca’m els homes de Judà d’avui a tres dies, i tu presenta’t aquí.
5 I Amassà marxà a convocar Judà, però trigà més del temps que ell li havia  xat.
6 I David digué a Abisai: Ara Xeba,  ll de Bicrí, ens farà més mal que Absalom. Agafa tu els servents del teu senyor i persegueix-lo, no sigui que trobi ciutats emmurallades, i s’escapi de la nostra vista.
7 I els homes de Joab sortiren rere d’ell, i els quereteus, i els peleteus, i tots els homes valerosos; i sortiren de Jerusalem a perseguir Xeba,  ll de Bicrí.
8 Quan ells foren prop de la gran pedra que és a Gabaon, Amassà vingué davant d’ells. I Joab es va cenyir el mantell que vestia, i sobre ell un cenyidor amb una espasa penjada sobre els seus lloms dins la seva beina; i quan sortia, la deixà caure.
9 I Joab digué a Amassà: Estàs bé,
20:3 2Sa 16:21 380
germà meu? I Joab agafà la barba d’Amassà amb la mà dreta per besar- lo.
10 Però Amassà no s’havia  xat en l’espasa que Joab tenia a la mà, i el colpí amb ella a la cinquena costella, i vessà les seves entranyes a terra, i no li calgué repetir el cop, i morí. I Joab i el seu germà Abisai persegui- ren Xeba,  ll de Bicrí.
11 I un home dels servents de Joab restà dret vora d’ell, i digué: El qui estigui per David, que vagi darrere Joab!
12 I Amassà jeia banyat de sang enmig del camí; i veient l’home que tot el poble s’aturava, ell féu retirar Amassà del camí al camp, i llançà un tros de roba sobre ell, ja que veia que tots els que arribaven prop d’ell s’aturaven.
13 Quan van apartar-lo del camí, tothom passà rere Joab per perseguir Xeba,  ll de Bicrí.
14 I ell passà a través de totes les tribus d’Israel  ns a Abel, i a Betmaacà, i tots els berites; i es reu- niren, i també el seguiren.
15 I hi anaren, i van assetjar-lo a Abel-Betmaacà, i aixecaren un terra- plè contra la ciutat que s’apuntalava en l’antemural, i tot el poble que era amb Joab excavava la muralla per fer-la caure.
16 I una dona hàbil cridà des de la ciutat: Escolteu, escolteu, us prego que digueu a Joab: Atansa’t aquí perquè pugui parlar amb tu.
17 I ell s’hi atansà, i la dona digué: Ets tu Joab? I ell digué: Sóc jo. I ella li digué: Escolta les paraules de la teva serventa. I ell digué: Escolto.
18 I ella parlà, dient: Antigament solien dir: Que ho preguntin a Abel; i així s’acabava qualsevol discussió. 19 Jo sóc de les pací ques i  dels d’Israel. Tu cerques de destruir una ciutat, i una mare d’Israel. Per què vols engolir l’heretat de Jahveh?
20 I Joab va respondre, i digué:
I es trobava allà un home de
Belial anomenat Xeba,  ll de


































































































   386   387   388   389   390