Page 390 - Biblia Català TBS

2 Samuel 21, 22
14 I sepultaren els ossos de Saül i de Jonatan, el seu ll, a la terra de Benjamí, a Selà, al sepulcre de Quix, el seu pare; i feren tot el que el rei havia manat. I després d’això, Déu fou propici amb la terra.
15 I s’esdevingué novament que els listeus feren guerra contra Israel; i David baixà i els seus servents amb ell, i lluitaren amb els listeus, i David estava fatigat.
16 Llavors Ixbí-Benob, que era dels lls dels rafaïtes –el pes de la seva llança era tres-cents xèquels de bron- ze, i anava cenyit amb una espasa nova–, intentà de colpir David,
17 però Abisai, ll de Seruià, l’ajudà, i colpí el listeu i el matà. Llavors els homes de David li juraren, dient: Ja no tornaràs a sortir a la batalla amb nosaltres, perquè no apaguis la llàn- tia d’Israel.
18 I després d’això s’esdevingué que continuà la guerra contra els listeus a Gob; llavors Sibecai d’Huixà colpí Saf, que era dels lls dels rafaïtes.
19 I encara hi hagué guerra amb els listeus a Gob, i Elhanan, ll de Jaré-Oreguim de Betlem, colpí un germà de Goliat de Gat, i la fusta de la seva llança era com una plegadora de teixidor.
20 I encara hi hagué guerra a Gat, i hi havia un home de gran estatura que tenia sis dits a cada mà, i sis dits a cada peu, vint-i-quatre en total, i aquest també era nascut de Rafà,
21 i desa à Israel, però Jehonatan, ll de Ximà, germà de David, el matà. 22 Aquests quatre eren lls de Rafà de Gat, i caigueren per la mà de David, i per la mà dels seus servents.
2 I digué: Jahveh és la meva roca, i la meva fortalesa, i el meu allibera- dor.
3 Déu és la meva roca, en ell con o: el meu escut i el corn de la meva sal- vació, el meu refugi i el meu abric, el meu salvador. Tu em salves de la violència.
4 Invoco Jahveh, digne de ser lloat, i em salva dels meus enemics.
5 Car m’envoltaven les onades de la mort, els torrents de perversitat em feien por.
6 M’encerclaven els dolors del se- pulcre, els paranys de la mort eren davant meu.
7 En la meva angoixa vaig invocar Jahveh, i vaig invocar al meu Déu, i ell escoltà la meva veu des del seu santuari, i el meu crit d’auxili arribà a les seves orelles.
8 I la terra fou sacsejada i tremolà, els fonaments dels cels trontollaven, i foren sacsejats perquè ell estava indignat.
9 Pujà fum dels seus narius, i de la seva boca sortia foc devorador que encenia els carbons.
10 I va inclinar els cels i baixà, i hi havia una espessa foscor sota els seus peus.
11 I muntava sobre un querubí i vola- va, i aparegué sobre les ales del vent. 12 I feia de la tenebra cabanes al seu voltant; de les moltes aigües, núvols espessos.
13 De la resplendor de davant d’ell s’encenien brases de foc.
14 Jahveh féu tronar en els cels, i l’Altíssim donà la seva veu.
15 I envià les etxes, i els dispersà, llançà els llamps, i els confongué.
16 I aparegueren els corrents del mar, es descobriren els fonaments del món, a causa de la reprensió de Jahveh, de la bufada de l’esperit del seu furor.
17 Envià des de dalt, m’agafà, em tragué de les moltes aigües;
22
que Jahveh el deslliurà de la mà de tots els seus enemics i de la mà de Saül.
I David adreçà a Jahveh les
paraules d’aquest càntic el dia
21:17 2Sa 18:3 22:1-52 cf. Psalm 18. 22:6 en hebreu: Xeol 382