Page 392 - Biblia Català TBS
P. 392

2 Samuel 23
23I aquestes són les darreres paraules de David. Declaració de David,  ll de Jessè, i declaració de l’home posat a dalt, l’ungit del Déu de Jacob, i el psalmista de plaents
psalms d’Israel:
2 L’Esperit de Jahveh ha parlat per mi, i la seva paraula ha estat a la meva llengua.
3 El Déu d’Israel ha parlat, la Roca d’Israel m’ha dit: El qui governa sobre els homes cal que sigui just, governant en el temor de Déu; 4iéscomlallumdelmatíquan surt el sol en un matí sense núvols, que fa brillar l’herba tendra de la terra després de la pluja.
5 Malgrat que la meva casa no ha estat així amb Déu, tanmateix ell ha fet amb mi un pacte perpetu, en tot ordenat i guardat: perquè tota la meva salvació i tot el meu desig, ¿no ho farà certament germinar?
6 Però els de Belial tots són com un esbarzer que es llança fora, no es poden agafar amb la mà;
7 i l’home que els toca s’arma d’un ferro i d’una asta de llança, i són completament cremats amb foc allà mateix.
8 Aquests són els noms dels valents que tenia David: Joixeb-Baixèbel, el tacmonita, cap dels capitans; l’anomenat Adinó, l’esnita, que brandà la seva llança contra vuit- cents, els quals matà en una sola vegada.
9 I després d’ell Elazar,  ll de Dodó, de la família d’Ahóah; un dels tres valents que era amb David quan des- a à els  listeus que s’havien aplegat allà per a la batalla, i els homes d’Israel es retiraven,
10 aquest s’aixecà i colpí els  listeus  ns que la seva mà es cansà, i la seva mà restà enganxada a l’espasa. I aquell dia Jahveh féu un gran alli- berament; i el poble tornà rere d’ell només per arreplegar les despulles.
23:2 2Pe 1:21 23:4 Ps 72:6 23:5 2Sa 7:15, 16 384
11 I després d’ell Xamà,  ll d’Agué, l’ararita. I els  listeus s’havien aple- gat a Lehí, on hi havia un tros de terra ple de llenties, i el poble havia fugit de davant dels  listeus.
12 Però ell s’aturà enmig del tros, i el defensà, i baté els  listeus; i Jahveh féu un gran alliberament.
13 I tres dels trenta caps baixaren i vingueren, al temps de la sega, a David, a la cova d’Adul·lam, i la companyia dels  listeus acampaven en la vall dels Rafaïtes.
14 I David llavors era a la fortalesa, i a Betlem llavors hi havia una guar- nició de  listeus.
15 I David tingué un desig, i va dir: Qui em donés a beure aigua de la cis- terna que hi ha a la porta de Betlem! 16 I aquells tres valents tallaren a través del campament dels  listeus, i pouaren aigua de la cisterna de Betlem, que hi havia vora el portal, i n’agafaren i en portaren a David; però ell no en volgué beure, i la vessà davant Jahveh.
17 I digué: Que Jahveh em guardi de fer això! ¿No és la sang d’aquests homes que han posat en perill les seves vides? I no en volgué beure. Aquestes gestes feren aquells tres valents.
18 I Abisai, germà de Joab,  ll de Seruià, ell era el cap d’aquests tres; i ell brandà la seva llança contra tres- cents, i els vencé; i tingué el seu nom entre els tres.
19 De tots tres, aquest fou el més honorat i fou fet el seu capità, però no igualà els tres primers.
20 I Benaià,  ll de Jehoiadà,  ll d’un home valent de Cabseel, que havia fet moltes proeses: matà els dos Ariels de Moab, i ell baixà i matà un lleó enmig de la cisterna un dia de neu,
21 i matà un egipci, un home ge- gantí, i l’egipci portava a la mà una llança, i baixà a ell amb un garrot,
23:13 1Sa 22:1


































































































   390   391   392   393   394