Page 398 - Biblia Català TBS

1 Reis 2
baixar els seus cabells blancs amb sang al sepulcre.
10 I David s’adormí amb els seus pares, i fou sepultat a la ciutat de David.
11 I els dies que David regnà sobre Israel foren quaranta anys: a Hebron regnà set anys, i a Jerusalem regnà trenta-tres anys.
12 I Salomó va seure al tron de David, el seu pare, i el seu regne fou afermat sòlidament.
13 I Adonies, ll d’Haguit, anà a Betsabé, mare de Salomó. I ella li digué: Véns en pau? I ell respongué: En pau.
14 I ell digué: T’he de dir una cosa. I ella digué: Parla.
15 I ell digué: Tu saps que el regne era meu, i tot Israel tenia posat els seus rostres en mi per fer-me rei; però el regne ha estat traspassat i ha esdevingut del meu germà, perquè era d’ell de part de Jahveh.
16 I ara jo et faig una petició, no me la neguis. I ella li digué: Parla.
17 I ell digué: Digues, et prego, al rei Salomó, ja que ell no t’ho negarà, que em doni Abisag, la xunemita, per muller.
18 I Betsabé digué: D’acord, jo par- laré per tu al rei.
19 I Betsabé es presentà al rei Salomó per parlar-li a favor d’Adonies. I el rei s’alçà a trobar-la, i s’inclinà vers ella, i ell segué al seu tron, i féu posar un setial per a la mare del rei, i ella va seure a la seva dreta.
20 I ella digué: Vull fer-te una peti- ció insigni cant, no me la neguis. I el rei li digué: Demana, mare meva, perquè no te la negaré.
21 I ella digué: Que Abisag, la xune- mita, sigui donada al teu germà Adonies per muller.
22 I el rei Salomó va respondre, i digué a la seva mare: ¿I per quina raó demanes Abisag, la xunemita,
2:15 1Re 1:5 2:17 1Re 1:3 2:27 1Sa 2:30 390
per a Adonies? Demana també per a ell el regne, perquè és el meu germà gran, per a ell i per a Abiatar, el sacerdot, i per a Joab, ll de Seruià. 23 I el rei Salomó jurà per Jahveh, dient: Així em faci Déu i així m’afegeixi, si Adonies no ha pro- nunciat això contra la seva vida.
24 I ara, viu Jahveh, que m’ha con- rmat i m’ha fet seure sobre el tron de David, el meu pare, i que m’ha fet una casa tal com havia promès, que Adonies morirà avui mateix.
25 I el rei Salomó envià a matar-lo per mitjà de Benaià, ll de Jehoiadà, i l’atacà, i va morir.
26 I el rei digué al sacerdot Abiatar: Vés a Anatot, als teus camps, perquè ets digne de mort, però no et faré morir el dia d’avui, perquè has por- tat l’arca del Senyor Jahveh davant David, el meu pare, i perquè vas ser a igit en tot allò que el meu pare va ser a igit.
27 I Salomó expulsà Abiatar del sacerdoci de Jahveh, per tal de com- plir la paraula de Jahveh que havia pronunciat sobre la casa d’Elí, a Siló. 28 I la notícia arribà a Joab, perquè Joab s’havia decantat per seguir Adonies, malgrat que no s’havia decantat per seguir Absalom; i Joab fugí a la tenda de Jahveh, i s’aferrà als corns de l’altar.
29 I fou fet saber al rei Salomó que Joab havia fugit a la tenda de Jahveh i, heus aquí, era al costat de l’altar. I Salomó envià Benaià, ll de Jehoiadà, dient: Vés, executa’l.
30 I Benaià entrà a la tenda de Jahveh, i li digué: Així diu el rei: Surt. I ell digué: No, sinó que moriré aquí. I Benaià portà la resposta al rei, dient: Així diu Joab, i així m’ha respost.
31 I el rei li digué: Fes com t’ha dit, i mata’l, i enterra’l; i allunyaràs de mi, i de la casa del meu pare, la sang que Joab vessà sense motiu.