Page 40 - Biblia Català TBS
P. 40

Gènesi 28, 29
t’abandonaré  ns que hagi fet el que t’he dit.
16 I Jacob es despertà del seu son, i digué: Certament Jahveh és en aquest lloc, i jo no ho sabia.
17 I va tenir por, i digué: Que terri- ble és aquest lloc! Això no és sinó la casa de Déu, i això és el portal dels cels!
18 I al matí Jacob es llevà aviat, i agafà la pedra que s’havia posat per capçal, i la dreçà com un monu- ment, i vessà oli al seu damunt.
19 I anomenà el nom d’aquell lloc Betel, encara que primerament el nom de la ciutat era Luz.
20 I Jacob féu un vot, dient: Si Déu és amb mi, i em guarda en aquest camí per on vaig i em dóna pa per menjar i roba per vestir, 21itornoenpauacasadelmeu pare, Jahveh serà el meu Déu,
22 i aquesta pedra que he dreçat com a monument serà casa de Déu; i de tot el que em donaràs, certament et donaré el delme.
29
7 I ell digué: Heus aquí, encara és molt de dia, encara no és hora d’aplegar el bestiar. Abeureu les ovelles i aneu-les a pasturar.
8 I ells digueren: No podem  ns que tots els ramats estiguin reunits i hagin fet rodolar la pedra de damunt la boca del pou, llavors abeurem les ovelles.
9 Mentre encara parlava amb ells, Raquel va arribar amb les ovelles del seu pare, perquè era pastora.
10 I s’esdevingué que quan Jacob veié Raquel,  lla de Laban, germà de la seva mare, i les ovelles de Laban, germà de la seva mare, Jacob s’atansà i va fer rodolar la pedra de damunt de la boca del pou, i abeurà les ovelles de Laban, germà de la seva mare.
11 I Jacob besà Raquel, aixecà la seva veu i plorà.
12 I Jacob explicà a Raquel que ell era parent del seu pare, i que ell era  ll de Rebeca; i ella va córrer i ho va explicar al seu pare.
13 I s’esdevingué que, quan Laban escoltà la notícia concernent Jacob,  ll de la seva germana, va córrer a trobar-lo, i l’abraçà i el besà, i el dugué a casa seva. I ell contà a Laban totes aquestes coses.
14 I Laban li digué: Certament, tu ets os meu i carn meva. I s’estigué durant un mes amb ell.
15 I Laban digué a Jacob: Perquè ets parent meu, m’has de servir de franc? Digues-me quina ha de ser la teva paga.
16 I Laban tenia dues  lles, el nom delagraneraLia,ielnomdela petita Raquel.
17 I els ulls de Lia eren delicats, i Raquel era bonica de forma i de cara.
18 I Jacob estimava Raquel, i digué: Et serviré set anys per Raquel, la teva  lla petita.
I Jacob es posà en camí, i se
n’anà a la terra dels  lls de l’est. 2 I va mirar i, heus aquí, hi havia un pou en el camp, i tres ramats d’ovelles ajaguts a la vora, perquè en aquell pou abeuraven els ramats, i la pedra de la boca del pou era grossa.
3 I s’aplegaven allà tots els ramats, i feien rodolar la pedra de damunt la boca del pou, i abeuraven les ove- lles i tornaven la pedra al seu lloc, damunt la boca del pou.
4 I Jacob els digué: D’on sou, germans meus? I digueren: Som d’Haran.
5 I els digué: Coneixeu Laban,  ll de Nacor? I ells digueren: Sí, el conei- xem.
6 I els digué: Està bé? I digueren: Sí, està bé; i vet aquí, la seva  lla Raquel ve amb les ovelles.
40


































































































   38   39   40   41   42