Page 417 - Biblia Català TBS

mà que havia estès contra ell se li assecà, i no la podia tornar vers ell. 5 I l’altar s’esberlà, i les cendres de l’altar s’escamparen, d’acord amb el senyal que l’home de Déu havia donat per la paraula de Jahveh.
6 I el rei va respondre, i digué a l’home de Déu: Et demano que supliquis a la faç de Jahveh, el teu Déu, i prega per mi, que la meva mà em sigui restablerta. I l’home de Déu suplicà a la faç de Jahveh, i la mà del rei li fou restablerta i fou com al principi.
7 I el rei parlà a l’home de Déu: Vine amb mi a casa i recupera for- ces, i et donaré un obsequi.
8 I l’home de Déu digué al rei: Ni que em donessis la meitat de la teva casa, no vindria amb tu, ni menjaria pa ni beuria aigua en aquest lloc;
9 perquè la paraula de Jahveh així m’ho ha manat, dient: No menjaràs pa ni beuràs aigua ni tornaràs pel camí per on has vingut.
10 I se’n va anar per un altre camí, i no se’n tornà pel camí per on havia vingut a Betel.
11 I un cert profeta vell vivia a Betel, i els seus lls vingueren a contar-li tot el que havia fet l’home de Déu aquell dia a Betel, i també contaren al seu pare les paraules que havia dit al rei. 12 I el seu pare els digué: Per quin camí se n’ha anat? I els seus lls li mostraren el camí per on se n’havia anat l’home de Déu, que havia vin- gut de Judà.
13 I digué als seus lls: Albardeu-me l’ase. I li van albardar l’ase, i hi muntà, 14 i anà darrere l’home de Déu, i el trobà assegut sota el terebint, i li digué: ¿Ets tu l’home de Déu que ha vingut de Judà? I li digué: Jo mateix. 15 I li digué: Vine amb mi a casa, i menja pa.
16 I digué: No puc tornar amb tu, ni venir amb tu; ni menjaré pa ni beuré aigua amb tu en aquest lloc;
1 Reis 13
17 perquè per mitjà de la paraula de Jahveh he rebut aquest missatge: No menjaràs pa ni beuràs aigua allà, no te’n tornaràs per anar pel camí per on has vingut.
18 I ell li digué: Jo també sóc un profeta com tu, i un àngel m’ha par- lat per la paraula de Jahveh, dient: Fes-lo tornar amb tu a casa teva, i menjarà pa i beurà aigua. Però li havia dit una mentida.
19 I se’n tornà amb ell, i menjà pa a casa seva, i begué aigua.
20 I s’esdevingué, mentre eren asse- guts a taula, que la paraula de Jahveh vingué al profeta que l’havia fet tornar,
21 i cridà l’home de Déu que havia vingut de Judà, dient: Així diu Jahveh: Com que has desobeït l’ordre de Jahveh, i no has guardat el mana- ment que Jahveh el teu Déu et manà, 22 i te n’has tornat, i has menjat pa i has begut aigua en el lloc on t’havia dit: No menjaràs pa ni beuràs aigua; el teu cadàver no entrarà al sepulcre dels teus pares.
23 I s’esdevingué, després de men- jar pa i després de beure, que el profeta vell li albardà l’ase al profeta que ell havia fet tornar.
24 I marxà, i el trobà un lleó pel camí i el matà, i el seu cadàver restà estès al camí, i l’ase restà dret al cos- tat, i el lleó també restà dret al costat del cadàver.
25 I heus aquí, uns homes que passaven veieren el cadàver estès al camí, i el lleó dret al costat del cadàver; i anaren a comunicar-ho a la ciutat on vivia el profeta vell.
26 I el profeta que l’havia fet tornar del camí ho escoltà, i digué: Aquest és l’home de Déu que va desobeir l’ordre de Jahveh, per això Jahveh l’ha lliurat al lleó, que l’ha trossejat i l’ha matat, segons la paraula que Jahveh li havia dit.
27 I parlà als seus lls, dient: Albardeu-me l’ase. I li albardaren.
409