Page 42 - Biblia Català TBS
P. 42

Gènesi 30
13 I Lia digué: Quina felicitat, la meva! Perquè les dones em felicita- ran. I anomenà el seu nom Aser.
14 I Rubèn sortí al temps de la sega dels blats, i trobà mandràgores al camp i les dugué a la seva mare Lia. I Raquel digué a Lia: Dóna’m, si us plau, de les mandràgores del teu  ll. 15 I ella digué: ¿Et sembla poc d’haver-me pres el marit, que em vols prendre també les mandràgores del meu  ll? I Raquel digué: Doncs, que jagui amb tu aquesta nit a canvi de les mandràgores del teu  ll.
16 I Jacob arribà del camp al vespre, i Lia el sortí a trobar i digué: Has d’entrar a mi; perquè certament t’he llogat amb les mandràgores del meu  ll. I aquella nit jagué amb ella.
17 I Déu escoltà Lia, i ella va conce- bre, i va infantar un cinquè  ll a Jacob. 18 I Lia digué: Déu m’ha donat la meva paga per haver donat la meva criada al meu marit. I anomenà el seu nom Issacar.
19 I Lia encara va concebre, i va infantar un sisè  ll a Jacob.
20 I Lia digué: Déu m’ha fet un bon obsequi; aquesta vegada el meu marit m’honorarà, perquè li he infantat sis  lls. I anomenà el seu nom Zabuló.
21 I després va infantar una  lla, i anomenà el seu nom Dina.
22 I Déu recordà Raquel, i Déu la va escoltar, i li va obrir la matriu.
23 I va concebre i va infantar un  ll, i digué: Déu ha tret el meu oprobi. 24 I anomenà el seu nom Josep, dient: Que Jahveh m’afegeixi un altre  ll.
25 I s’esdevingué quan Raquel hagué infantat Josep, que Jacob digué a Laban: Acomiada’m, i me n’aniré al meu lloc i a la meva terra. 26 Dóna’m les meves mullers per les quals t’he servit, i els meus  lls, i
acomiada’m perquè tu saps el servei quehefetperatu.
27 I Laban li digué: Si us plau, si he trobat favor als teus ulls, queda’t. He observat que Jahveh m’ha beneït per causa teva.
28 I també digué: Estableix el teu sou, i te’l donaré.
29 I Jacob li digué: Tu saps com t’he servit i com estan els teus ramats amb mi.
30 Perquè era poc el que tenies abans de la meva arribada, i ha cres- cut moltíssim, i Jahveh t’ha beneït al meu pas. I ara, ¿quan proveiré jo també per a la meva pròpia casa?
31 I Laban digué: Que t’haig de donar? I Jacob digué: No cal que em donis res, si fas això per a mi, tor- naré a pasturar i a guardar les teves ovelles:
32 avui passaré enmig de tot el teu bestiar menut per separar-ne tots els caps pigallats i clapats, i tots els anyells foscos, i totes les cabres clapades i pigallades. Aquest serà el meu sou.
33 La meva justícia respondrà per mi el dia de demà, quan vindràs a com- provar el meu sou. Tot allò que no sigui pigallat i clapat entre les cabres, i que no sigui fosc entre els anyells, serà com si t’ho hagués robat.
34 I Laban digué: D’acord, que sigui tal com dius.
35 I aquell dia separà tots els bocs ratllats i clapats, i totes les cabres pigallades i clapades, tot el que tenia res de blanc i tot el que era fosc entre els anyells, i ho deixà en mans dels seus  lls.
36 I posà tres jornades de camí entre ell i Jacob. I Jacob pasturava la resta del bestiar de Laban.
37 I Jacob prengué vergues tendres d’àlber, d’ametller i de plàtan, les escorçà en franges blanques, dei- xant al descobert el blanc de les vergues.
42


































































































   40   41   42   43   44