Page 425 - Biblia Català TBS
P. 425

respondre. I ells saltaven entorn de l’altar que hom havia fet.
27 I s’esdevingué al migdia que Elies es burlava d’ells, i deia: Crideu amb veu ben forta, perquè és un déu; perquè potser medita, o es trasllada, o viatja; potser ell està adormit, i es desvetllarà.
28 I cridaren amb veu ben forta, i es feien talls, segons el seu costum, amb espases i amb llances,  ns a fer- se rajar sang sobre ells.
29 I s’esdevingué, passat el migdia, que profetitzaren  ns a fer pujar l’ofrena, però no hi hagué cap veu, i ningú no va respondre, i ningú no els va atendre.
30 I Elies digué a tot el poble: Atanseu-vos a mi. I tot el poble s’atansà a ell, i ell reparà l’altar de Jahveh que era enderrocat.
31 I Elies agafà dotze pedres, segons el nombre de les tribus dels  lls de Jacob, al qual vingué la paraula de Jahveh, dient: Israel serà el teu nom. 32 I amb les pedres construí un altar al Nom de Jahveh, i féu un solc, amb la capacitat per a dues seàs de llavor, al voltant de l’altar.
33 I arranjà la llenya, i tallà a bocins el vedell, i el posà sobre la llenya;
34 i digué: Ompliu quatre gerres d’aigua, i vesseu-la sobre l’holocaust i sobre la llenya. I digué: Feu-ho una segona vegada; i ho feren una segona vegada. I digué: Feu-ho una tercera vegada; i ho feren una tercera vegada.
35 I l’aigua corria pel voltant de l’altar, i el solc també s’omplí d’aigua. 36 I s’esdevingué, en pujar l’ofrena, que el profeta Elies s’atansà, i digué: Jahveh, Déu d’Abraham, d’Isaac i d’Israel, que se sàpiga avui que tu ets el Déu a Israel, i jo sóc el teu ser- vent, i en la teva paraula he fet totes aquestes coses.
37 Respon-me, Jahveh, respon-me, a   que aquest poble conegui que
18:42-45 Jm 5:18 19:1 1Re 18:40
1 Reis 18, 19
tu ets Jahveh Déu, i que tu has fet retornar llur cor a tu.
38 I va caure el foc de Jahveh, i consumí l’holocaust i la llenya i les pedres i la pols, i llepà l’aigua que hi havia dins el solc.
39 I tot el poble ho veié, i caigué sobre els seus rostres, i deien: Jahveh, ell és Déu! Jahveh, ell és Déu!
40 I Elies els digué: Agafeu els pro- fetes de Baal, que no se n’escapi ni un. I els agafaren, i Elies els baixà al torrent de Quixon, i els degollà allà.
41 I Elies digué a Acab: Puja, menja i beu, perquè escolto el so de la remor del ruixat.
42 I Acab pujà a menjar i a beure. I Elies pujà al cim del Carmel, i es doblegà vers el terra, i posà el seu rostre entre els genolls,
43 i digué al seu servent: Puja ara, mira vers el camí del mar. I ell pujà imirà,idigué:Nohihares.Iell digué: Torna-hi set vegades.
44 I s’esdevingué, a la setena, que digué: Heus aquí, un petit núvol com el palmell de la mà puja del mar. I ell digué: Puja, digues a Acab: Enganxa els cavalls i baixa, que no t’aturi el ruixat.
45 I s’esdevingué mentrestant, que els cels s’anaven enfosquint amb núvols espessos i vent, i el ruixat fou molt gran. I Acab pujà al carro, i se n’anà a Jizreel.
46 I la mà de Jahveh fou sobre Elies, i es va cenyir els lloms, i va córrer davant Acab  ns a l’entrada de Jizreel.
19
I Acab explicà a Jezabel tot
el que Elies havia fet, i com havia matat tots els profetes amb l’espasa.
2 I Jezabel envià un missatger a Elies, dient: Això em facin els déus, i així m’hi afegeixen, si demà entorn d’aquesta hora no he fet amb la teva vida com la vida d’un d’ells.
417


































































































   423   424   425   426   427