Page 43 - Biblia Català TBS

38 I posà les vergues que havia pelat dins les piques, davant del bestiar, en els abeuradors on venien a abeu- rar el bestiar; i s’acoblaven quan venien a beure.
39 I el bestiar s’acoblava davant les vergues, i paria bestiar ratllat, piga- llat i clapat.
40 I Jacob separà els anyells, i posà el bestiar de cara als ratllats, i tot allò que era fosc en el bestiar de Laban. I posà a part els seus propis ramats, i no els posava amb el bestiar de Laban.
41 I succeïa que sempre que s’acoblaven els caps robustos del bestiar, Jacob posava les vergues dins les piques, al davant dels ulls del bestiar, a que s’acoblessin davant les vergues.
42 I quan el bestiar era feble, no les hi posava. I succeïa que el bestiar feble era per a Laban, i el robust, per a Jacob.
43 I l’home es féu molt i molt ric, i tenia molt bestiar menut, serventes i servents, i camells i ases.
31
Gènesi 30, 31
8 Si ell deia així: Els pigallats seran la teva paga, llavors tot el ramat paria pigallats. I si ell deia aixà: Els ratllats seran la teva paga, llavors tot el ramat paria ratllats.
9 Així Déu ha pres el bestiar del vostre pare, i me l’ha donat a mi.
10 I s’esdevingué en el temps que el ramat s’acoblava, que vaig alçar els ulls i, heus aquí, vaig veure en un somni que els bocs que muntaven el ramat eren ratllats, pigallats i clapats. 11 Il’àngeldeDéuemvadirenel somni: Jacob. I vaig dir: Aquí em tens.
12 I digué: Aixeca els teus ulls ara, i mira: tots els bocs que munten el ramat són ratllats, pigallats i clapats, perquè he vist tot el que Laban t’ha estat fent.
13 Jo sóc el Déu de Betel, on tu vas ungir el monument, i on em vas fer un vot. Ara, alça’t, surt d’aquesta terra i torna a la terra de la teva parentela.
14 I Raquel i Lia respongueren, i li digueren: ¿Tenim nosaltres encara part i herència a casa del nostre pare?
I Jacob escoltà les paraules
dels lls de Laban, que deien: Jacob ha pres tot allò que era del nostre pare, i del que era del nostre pare se n’ha fet tota aquesta riquesa. 2 I Jacob veié que Laban no li feia la mateixa cara que abans.
3 I Jahveh digué a Jacob: Torna a la terra dels teus pares i a la teva parentela, i jo seré amb tu.
4 I Jacob envià a cridar Raquel i Lia al camp, on era el seu ramat,
5 i els digué: Veig que el vostre pare no em fa la mateixa cara d’abans, però el Déu del meu pare ha estat amb mi,
6 i vosaltres sabeu que he servit el vostre pare amb tota la meva força, 7 però el vostre pare m’ha enganyat i ha canviat deu vegades la meva paga. Però Déu no li ha permès que em fes mal.
¿No ens ha considerat com
15
estrangeres? Perquè ens ha venut, i
també s’ha menjat completament el nostre diner.
16 Perquè tota la riquesa que Déu ha pres al nostre pare és nostra i dels nostres lls. I ara fes tot el que Déu t’ha dit.
17 I Jacob s’alçà, i pujà els seus lls i les seves mullers dalt dels camells, 18 i s’emportà tot el seu ramat i totes les seves possessions que havia gua- nyat, el seu propi bestiar que havia adquirit a Padan-Aram, per venir al seu pare Isaac a la terra de Canaan. 19 I Laban havia anat a esquilar el seu ramat, i Raquel robà els ídols domèstics del seu pare.
20 I Jacob enganyà Laban, l’arameu, no fent-li saber que fugia.
43