Page 430 - Biblia Català TBS
P. 430

1 Reis 21, 22
18 Aixeca’t, baixa a trobar Acab, rei d’Israel, que és a Samaria; ara mateix és a la vinya de Nabot, on ha baixat per prendre’n possessió.
19 I tu li parlaràs, dient: Així diu Jahveh: ¿Has assassinat, i també has pres en possessió? I li parlaràs dient: Així diu Jahveh: En el lloc on els gossos han llepat la sang de Nabot, els gossos lleparan la teva pròpia sang, també a tu.
20 I Acab digué a Elies: ¿M’has trobat, enemic meu? I ell digué: T’he vingut a trobar perquè t’has venut per fer el que és dolent als ulls de Jahveh.
21 Heus aquí, jo portaré el mal vers tu, i consumiré la teva posteritat, i tallaré d’Acab tots els que orinen a la paret, tant l’esclau com el lliure a Israel;
22 i faré de la teva casa com la casa de Jeroboam,  ll de Nebat, i com la casa de Baixà,  ll d’Ahià, a causa de la pro- vocació amb la qual em vas provocar a la ira, i vas fer pecar Israel.
23 I Jahveh també ha parlat de Jezabel, dient: Els gossos es menja- ran Jezabel a l’antemural de Jizreel. 24 Aquell que mori d’Acab a la ciu- tat, se’l menjaran els gossos, i aquell que mori al camp, se’l menjaran les aus dels cels.
25 Innegablement no hi hagué ningú com Acab, el qual era incitat per la seva dona Jezabel, el qual es va vendre a si mateix per fer el mal als ulls de Jahveh.
26 I obrà molt abominablement, anant darrere dels ídols, segons tot el que feren els amorreus, els quals Jahveh desposseí davant dels  lls d’Israel.
27 I s’esdevingué, quan Acab escoltà aquelles paraules, que esquinçà els seus vestits, i posà roba de sac sobre la seva carn, i dejunà i s’ajagué amb roba de sac, i anava compungit.
28 I la paraula de Jahveh vingué a Elies, el tixbita, dient:
29 ¿Has vist que Acab s’ha humiliat davant meu? Perquè s’ha humiliat davant meu, no portaré el mal en els seus dies, portaré el mal sobre la seva casa en els dies del seu  ll.
22
21:23 2Re 9:36 21:29 2Re 9:25 22:2-35 2Cr 18:2-34 422
I passaren tres anys sense
guerra entre Aram i Israel.
2 Però s’esdevingué, el tercer any, que Josafat, rei de Judà, baixà al rei d’Israel.
3 I el rei d’Israel digué als seus ser- vents: Sabeu que Ramot-Galaad és nostra, ¿i nosaltres no farem res per prendre-la de la mà del rei d’Aram? 4 I digué a Josafat: ¿Vols venir amb mi a combatre Ramot-Galaad? I Josafat digué al rei d’Israel: Jo sóc com tu; el meu poble, com el teu poble; els meus cavalls, com els teus cavalls.
5 I Josafat digué al rei d’Israel: Et prego que consultis avui la paraula de Jahveh.
6 I el rei d’Israel reuní els profetes, uns quatre-cents homes, i els digué: ¿Aniré contra Ramot-Galaad a la ba- talla, o me n’abstindré? I ells digue- ren: Puja, que el Senyor la lliurarà a la mà del rei.
7 I Josafat digué: ¿No hi ha aquí cap més profeta de Jahveh, i que puguem consultar per mitjà d’ell?
8 I el rei d’Israel respongué a Josafat: Encara hi ha un home per mitjà del qual podem consultar Jahveh; però jo l’odio, perquè no em profetitza mai el bé sinó el mal: és Micàiehu,  ll d’Imlà. I Josafat digué: Que el rei no parli així.
9 I el rei d’Israel cridà un funcio- nari, i digué: Fes venir de pressa Micàiehu,  ll d’Imlà.
10 I el rei d’Israel i Josafat, rei de Judà, eren asseguts cadascú al seu tron, vestits amb robes reials, a l’era de trillar que hi havia a l’entrada del


































































































   428   429   430   431   432