Page 437 - Biblia Català TBS
P. 437

hi passava, s’hi arribava a menjar pa.
9 I ella digué al seu marit: Heus aquí doncs, sé del cert que aquest que passa regularment vora nostre és un home sant de Déu.
10 Fem, si us plau, una petita cam- bra d’obra, i li posarem allà un llit i una taula i una cadira i un llum; i s’esdevindrà que, quan vingui a nosaltres, es podrà retirar allà.
11 I un dia que vingué, entrà allà, i es retirà en aquella cambra de dalt, i s’ajagué allà.
12 I digué al seu servent Guehazí: Crida aquesta xunemita. I ell la cridà, i ella es presentà davant d’ell. 13 I Eliseu li digué: Digues-li, doncs: Heus aquí, tu t’has pres per nosaltres tota aquesta molèstia; què puc fer per tu? Vols que parli per tu al rei o al comandant de l’exèrcit? I ella digué: Jo visc enmig del meu poble. 14 I ell digué: Què podríem fer per ella? I Guehazí digué: Mira, ella no té cap  ll i el seu marit és vell.
15 I ell digué: Crida-la. I Guehazí la cridà, i ella es presentà a la porta.
16 I ell digué: Al temps assenyalat, segons el temps de la vida, abraçaràs un  ll. I ella digué: No, senyor meu, home de Déu, no enganyis la teva serventa.
17 I la dona va concebre, i va infan- tar un  ll al temps assenyalat, se- gons el temps de la vida, tal com Eliseu li havia dit.
18 I el nen va créixer. I s’esdevingué que un dia anà al seu pare, on eren els segadors,
19 i digué al seu pare: El meu cap, el meu cap! I digué a un servent: Porta’l a la seva mare.
20 I se’l va emportar, i el dugué a la seva mare, i ell s’assegué sobre els seus genolls  ns al migdia, i va morir. 21 I ella pujà, i l’ajagué sobre el llit de l’home de Déu, i tancà la porta, i sortí.
4:33 1Re 17:21
2 Reis 4
22 I cridà el seu marit, i li digué: Et prego que m’enviïs un dels servents i una de les someres, i correré  ns a l’home de Déu, i tornaré.
23 I ell digué: Per què vas a ell avui? No és cap noviluni ni cap dissabte. I ella digué: Tingues pau.
24 I féu albardar la somera, i digué al seu servent: Guia-la, i camina; no t’aturis per mi, llevat que t’ho digui. 25 I ella marxà, i arribà a l’home de Déu, a la muntanya del Carmel. I s’esdevingué, quan l’home de Déu la veié de lluny estant, que digué al seu servent Guehazí: Heus aquí, aquella xunemita.
26 Ara corre, doncs, a trobar-la, i digues-li: Estàs bé? Està bé el teu marit? Està bé el noi? I ella digué: Bé.
27 I arribà a l’home de Déu, a la muntanya, i se li va agafar als peus; i Guehazí s’atansà per apartar-la, però l’home de Déu li digué: Deixa- la, perquè la seva ànima està trista d’amargor, i Jahveh m’ho ha enco- bert, i no m’ho ha revelat.
28 I ella digué: ¿Havia demanat jo un  ll del meu senyor? ¿No et vaig dir que no m’enganyessis?
29 I ell digué a Guehazí: Cenyeix-te els lloms, i pren el meu bastó a la teva mà, i vés: si et trobes amb algú, no el saludis, i si algú et saluda, no li contestis. I posaràs el meu bastó sobre el rostre del noi.
30 I la mare del noi digué: Viu Jahveh, i viu la teva ànima, que no et deixaré pas. I ell s’alçà, i la seguí. 31 I Guehazí havia passat davant d’ells, i posà el bastó sobre el rostre del noi, però no hi hagué cap veu, ni cap senyal d’atenció; i se’n tornà a trobar Eliseu, i li féu saber, dient: El noi no s’ha despertat.
32 I Eliseu entrà a la casa i, heus aquí, el noi era mort, ajagut sobre el seu llit.
33 I entrà i tancà la porta darrere d’ells dos, i pregà a Jahveh.
429


































































































   435   436   437   438   439