Page 445 - Biblia Català TBS

gentada. I Joram digué: Pren un genet, i envia’l a trobar-los, i que els digui: Veniu en pau?
18 I el genet anà a trobar-lo, i digué: Així diu el rei: Veniu en pau? I Jehú digué: Què t’importa si vinc en pau? Posa’t darrere meu. I el sentinella in- formà, dient: El missatger ha arribat a ells, però no torna.
19 I envià un altre genet, que arribà a ells i digué: Així diu el rei: Véns en pau? I Jehú digué: Què t’importa si vinc en pau? Posa’t darrere meu.
20 I el sentinella informà, dient: El missatger ha arribat a ells, però no torna. I el conduir és com el conduir de Jehú, ll de Nimxí, perquè con- dueix esbojarrat.
21 I Joram digué: Enganxeu! I enganxaren el seu carro. I Joram, rei d’Israel, i Ahazià, rei de Judà, sortiren cadascú en el seu carro, i sortiren a trobar Jehú, i el trobaren al camp de Nabot de Jizreel.
22 I quan Joram veié Jehú, digué: Véns en pau, Jehú? I ell digué: ¿Quina pau hi pot haver mentre con- tinuen les prostitucions de la teva mare Jezabel, i la multitud dels seus sortilegis?
23 I Joram girà les seves regnes i fugí, i digué a Ahazià: Traïció, Ahazià!
24 Però Jehú tibà l’arc amb tota la força, i ferí Joram entre les espatlles, i la etxa li travessà el cor, i caigué doblegat dins del seu carro.
25 I Jehú digué a Bidcar, el seu ca- pità: Aixeca’l, llança’l a l’heretat del camp de Nabot de Jizreel; perquè, recorda’t que quan jo i tu cavalcà- vem junts darrere el seu pare Acab, Jahveh pronuncià contra ell aquesta sentència:
26 Anit certament vaig veure la sang de Nabot i la sang dels seus lls –declaració de Jahveh. Doncs jo et faré el mateix en aquest camp –declaració de Jahveh. I ara,
9:26 1Re 21:19 9:35 1Re 21:23
2 Reis 9, 10
aixeca’l, llança’l al camp, d’acord amb la paraula de Jahveh.
27 I Ahazià, rei de Judà, ho veié, i fugí pel camí de la casa de l’hort. I Jehú el perseguí, i digué: Mateu-lo també a ell dalt del carro. I el feriren a la pujada de Gur, vora Ibleam. I fugí a Meguidó, i morí allà.
28 I els seus servents el van portar en un carro a Jerusalem, i el van sepultar en la seva sepultura, amb els seus pares, a la ciutat de David. 29 I l’any onzè de Joram, ll d’Acab, Ahazià començà a regnar sobre Judà.
30 I Jehú entrà a Jizreel. I Jezabel ho escoltà, i es posà pintura als ulls i ador- nà el seu cap, i mirà per la nestra.
31 I quan Jehú entrava per la porta, ella digué: Va tot bé, Zimrí, assassí del seu senyor? 32Iellalçàelseurostrecapala nestra, i digué: Qui està amb mi? Qui? I el miraren dos o tres eunucs. 33 I els digué: Llanceu-la daltabaix! I la llançaren daltabaix. I part de la seva sang esquitxà el mur i els cavalls, i Jehú la trepitjà.
34 I entrà, i menjà i begué, i va dir: Ara, ocupeu-vos d’aquella maleïda, i sepulteu-la, perquè ella és lla d’un rei. 35 I anaren a sepultar-la, però no trobaren d’ella res més que el crani i els peus i els palmells de les mans. 36 I tornaren i li ho explicaren, i ell digué: Aquesta és la paraula de Jahveh, que parlà per mitjà del seu servent Elies, el tixbita, dient: A l’heretat de Jizreel els gossos es menjaran la carn de Jezabel;
37 i el cadàver de Jezabel serà com el fem sobre la superfície del camp en l’heretat de Jizreel, de manera que ningú no podrà dir: Aquesta és Jezabel.
10
I Acab tenia a Samaria setanta
lls. I Jehú va escriure cartes, i les envià a Samaria, als prohoms de
437