Page 52 - Biblia Català TBS
P. 52

Gènesi 37, 38
el ramat, i torna-me’n resposta. I el va enviar des de la vall d’Hebron, i arribà a Siquem.
15 I heus aquí, un home el trobà voltant pel camp, i li preguntà: Què cerques?
16 I digué: Cerco els meus germans. Digues-me, si us plau, on pasturen. 17 I l’home digué: Han marxat d’aquí, perquè he escoltat que deien: Anem a Dotan. I Josep se’n va anar darrere dels seus germans, i els trobà a Dotan.
18 I ells el veieren de lluny i, abans que s’atansés a ells, conspiraren contra ell per matar-lo.
19 I va dir cadascú al seu germà: Mireu, aquí ve aquest somniador.
20 I ara, anem, matem-lo i llancem-lo en una de les cisternes, i direm que una bèstia ferotge l’ha devorat. I veu- rem què serà dels seus somnis!
21 Però Rubèn ho sabé, i el deslliurà de les seves mans, i digué: No li tra- guem la vida!
22 I Rubèn els digué: No vesseu sang! Llanceu-lo en aquesta cisterna que hi ha al desert, i no estengueu la mà contra ell; perquè el volia des- lliurar de la mà d’ells, per tornar-lo al seu pare.
23 I s’esdevingué que, quan Josep arribà als seus germans, el despulla- ren de la seva túnica, la túnica llarga que portava,
24 i l’agafaren, i el llançaren dins d’una cisterna; la cisterna era buida, no hi havia aigua.
25 I es van asseure a menjar pa. I alçaren els ulls i, heus aquí, veie- ren una caravana d’ismaelites que venien de Galaad, amb els seus camells carregats d’adragant, bàlsam i mirra, que anaven a portar-ho a Egipte.
26 I Judà digué als seus germans: ¿Quin guany tindrem si matem el
37:18 Ps 31:13; Mt 21:38; Jn 11:53 37:23 Mt 27:28 37:35 en hebreu: Xeol 37:36 literalment: eunuc
nostre germà i amaguem la seva sang?
27 Anem i venem-lo als ismaelites, i no li posem les mans al damunt, perquè és germà nostre, de la nostra carn. I els seus germans se’l van escoltar.
28 I passaven uns mercaders meda- nites; i pujaren Josep de la cisterna i el tragueren, i vengueren Josep als ismaelites per vint xèquels de plata. I ells s’endugueren Josep vers Egipte.
29 I Rubèn tornà a la cisterna i, heus aquí, Josep no era dins de la cister- na, i s’esquinçà els vestits.
30 I tornà als seus germans, i digué: Elnoinohiés!Ionvaig,jo?
31 I agafaren la túnica de Josep, degollaren una cabridet, i xoparen la túnica amb sang.
32 I enviaren la túnica llarga i la portaren al seu pare, i digueren: Hem trobat això. Examina si és la túnica del teu  ll o no.
33 I la va examinar, i digué: És la túnica del meu  ll. Una bèstia ferotge l’ha devorat. Josep ha estat certa- ment trossejat!
34 I Jacob s’esquinçà el vestit, es posà un sac als lloms, i féu dol pel seu  ll molts dies.
35 I tots els seus  lls i totes les seves  lles s’aixecaren per consolar-lo, però ell refusà de ser consolat, i deia: Perquè baixaré en dol vers el meu  ll al sepulcre. I el seu pare plorava per ell.
36 I els medanites el vengueren a Egipte a Putifar, funcionari del Faraó i capità dels guardes.
52
38
eren els seus germans, i s’arribà a un home adulamita, que es deia Hirà.
37:28 Ps 105:17; Ft 7:9; Za 11:12; Mt 27:9
I s’esdevingué per aquell
temps que Judà baixà d’on


































































































   50   51   52   53   54