Page 53 - Biblia Català TBS

2 I Judà veié allà la lla d’un home cananeu que es deia Xua, i la pren- gué, i entrà a ella.
3 I ella va concebre, i infantà un ll, i anomenà el seu nom Er.
4 I va concebre novament, i infantà un ll, i anomenà el seu nom Onan. 5 I tornà a infantar un ll, i anome- nà el seu nom Xelà. I ell era a Quezib quan ella el va infantar.
6 I Judà prengué per al seu pri- mogènit Er una muller que es deia Tamar.
7 Però Er, primogènit de Judà, era malvat als ulls de Jahveh, i Jahveh el féu morir.
8 I Judà digué a Onan: Entra a la muller del teu germà, i compleix amb ella el teu deure de cunyat, i aixeca descendència per al teu germà.
9 I Onan sabia que la descendència no seria seva, i succeïa que, quan entrava a la muller del seu germà, vessava a terra per no donar descen- dència al seu germà.
10 I això que feia estava mal fet als ulls de Jahveh, i també el féu morir. 11 I Judà digué a la seva nora Tamar: Queda’t com a viuda a casa del teu pare ns que sigui gran el meu ll Xelà. Perquè ell es deia: No fos que aquest també mori com els seus germans. I Tamar se n’anà, i s’estigué a casa del seu pare.
12 I passat molt de temps morí la lla de Xua, muller de Judà. I Judà es consolà, i Judà va pujar a Timnà, als esquiladors del seu ramat, ell i el seu amic Hirà, l’adulamita.
13 I van informar Tamar, dient: Heus aquí, el teu sogre ha pujat a Timnà a esquilar el seu ramat.
14 I ella es tragué els seus vestits de viuda, i es cobrí amb un vel i s’embolcallà, i es va asseure a l’en- trada d’Enaim, que és al camí de Timnà, perquè veia que Xelà havia crescut, però ella no li havia estat donada per muller.
38:8 Dt 25:5
Gènesi 38
15 I Judà la veié i pensà que era una prostituta, perquè s’havia tapat la cara. 16 Iesgiràaella,voraelcamí,ili digué: Vine, doncs, deixa’m entrar a tu. Perquè no sabia que fos la seva nora. I ella digué: Què em donaràs per entrar a mi?
17 I ell digué: T’enviaré un cabridet del ramat. I ella digué: ¿Em donaràs una penyora ns que me l’enviïs?
18 I ell digué: Quina penyora t’haig de donar? I ella digué: El teu segell i el teu cordó, i el bastó que portes a la teva mà; i ell li ho va donar, i entrà a ella, i ella va concebre d’ell.
19 I ella s’aixecà i se n’anà; i es tragué el vel, i es posà els vestits de viuda.
20 I Judà envià el cabridet del ramat de cabres per mitjà del seu amic, l’adulamita, per recollir la penyora de la mà de la dona, però no la trobà. 21 I preguntà als homes del lloc d’ella, dient: ¿On és aquella prostitu- ta que era a Enaim, vora el camí? I li digueren: No hi ha hagut mai cap prostituta aquí.
22 I se’n tornà a Judà, i li digué: No l’he trobada. I els homes del lloc també diuen: No hi ha hagut mai cap prostituta aquí.
23 I Judà digué: Que s’ho quedi, no fos que encara siguem menyspreats. Heus aquí, he enviat aquest cabridet, i tu no l’has trobada.
24 I s’esdevingué que uns tres mesos després informaren Judà, dient: La teva nora Tamar ha fornicat i també, heus aquí, ha concebut de la seva fornicació. I Judà digué: Traieu-la, i que sigui cremada.
25 Quan la treien, ella envià a dir al seu sogre: Estic embarassada de l’home de qui són aquestes coses. I ella digué: Examina, doncs, de qui són aquest segell, i aquests cordons, i aquest bastó.
26 I Judà els examinà, i digué: És més justa ella que jo, perquè no l’he
53