Page 559 - Biblia Català TBS
P. 559

1Paraules de Nehemies, fill d’Hacalià. I s’esdevingué en el mes de quislev de l’any vint, trobant-me
a Susa, la capital,
2 que vingué Hananí, un dels meus germans, ell i alguns homes de Judà, i els vaig preguntar pels jueus que havien escapat, que havien sobreviscut a la captivitat, i per Jerusalem.
3 I em digueren: Els que han res- tat, els que han sobreviscut a la captivitat allà a la província, es troben en un gran mal i en opro- bi, i la muralla de Jerusalem està enderrocada, i els seus portals estan cremats pel foc.
4 I s’esdevingué que, en escoltar aquestes paraules, vaig seure i vaig plorar, i vaig fer dol uns quants dies, i vaig estar dejunant i pregant davant del Déu dels cels,
5 i vaig dir: Et suplico, Jahveh Déu dels cels, Déu gran i temible, que guarda el pacte i la misericòrdia envers els qui l’estimen i envers el qui guarden els seus manaments;
6 et prego que la teva oïda estigui atenta, i els teus ulls oberts, per es- coltar la pregària del teu servent que jo prego davant teu avui, de dia i de nit, pels  lls d’Israel, els teus ser- vents, i confesso els pecats dels  lls d’Israel, que hem pecat contra tu: jo i la casa del meu pare hem pecat.
7 Hem obrat molt corrompudament contra tu, i no hem guardat els manaments, ni els estatuts, ni els judicis que tu manares a Moisès, el teu servent.
8 Recorda, et prego, la paraula que manares a Moisès, el teu servent, dient: Si vosaltres us rebel·leu, jo us escamparé entre els pobles;
9 però si torneu a mi, i guardeu els meus manaments i els compliu, encara que sigueu llançats  ns a un extrem dels cels, d’allà recolliré els dispersats, i els portaré al lloc que he escollit per fer habitar el meu Nom allà.
10 I aquests són els teus servents i el teu poble, que has redimit amb el teu gran poder i amb la teva mà forta.
11 Ara, Senyor, et prego que la teva oïda estigui atenta a la pregària del teu servent, i a la pregària dels teus servents, aquells que desitgen de témer el teu Nom: i fes prosperar, et prego, el teu servent avui, i dóna-li misericòrdies davant d’aquest home. I jo era coper del rei.
2 I el rei em digué: ¿Per quin motiu està trist el teu rostre, si no estàs ma- lalt? Això no és res més que tristesa del cor. I jo vaig tenir molta por,
3 i vaig dir al rei: Que el rei visqui per sempre! ¿Com no ha d’estar trist el meu rostre quan la ciutat, el lloc dels sepulcres dels meus pares, està deserta, i els seus portals han estat consumits pel foc?
Llibre de Nehemies
1:3 2Re 25:10 1:5 Ex 20:6 1:7 Dt 28:15 1:8 Lv 26:33 1:9 Dt 30:1-5 2:1 Esd 7:1 2:3 2Re 25:8-10
2
I s’esdevingué que, al mes de
nissan de l’any vintè del rei Artaxerxes, quan el vi era davant d’ell, vaig aixecar el vi i el vaig donar al rei. I jo mai no havia estat trist en la seva presència.
551


































































































   557   558   559   560   561