Page 560 - Biblia Català TBS
P. 560

Nehemies 2, 3
4 I el rei em digué: Què vols dema- nar? Llavors vaig pregar al Déu dels cels.
5 I vaig dir al rei: Si al rei li sembla bé, i si el teu servent és aprovat davant del teu rostre, et demano que m’enviïs a Judà, a la ciutat dels sepulcres dels meus pares, i jo la reconstruiré.
6 I el rei –i la reina consort seia vora d’ell– em digué: Quan durarà el teu viatge, i quan tornaràs? I al rei li semblà bé d’enviar-m’hi, i li vaig proposar una data.
7 I vaig dir al rei: Si al rei li sembla bé, que em siguin donades cartes per als governadors d’enllà del riu Eufrates, a   que em permetin pas- sar  ns que arribi a Judà;
8 i una carta per a Assaf, guarda del bosc reial, perquè em doni arbres per bastir els portals de la ciutadella onhihalacasa,iperalamurallade la ciutat, i per a la casa on residiré. I el rei m’ho concedí segons la bona mà del meu Déu sobre mi.
9 I vaig venir als governadors dellà del riu, i els vaig donar les cartes del rei; i el rei envià amb mi els capitans de la tropa i la cavalleria.
10 I Sanbal·lat l’honorita, i Tobià, el servent ammonita, se n’assaben- taren, i els semblà malament, molt malament, que algú vingués a pro- curar el bé dels  lls d’Israel.
11 I vaig arribar a Jerusalem, i m’hi vaig estar tres dies,
12 i em vaig aixecar de nit, jo i uns pocs homes amb mi, i no vaig fer saber a ningú allò que el meu Déu havia posat en el meu cor de fer per Jerusalem; i no portava amb mi cap animal, sinó l’animal en què jo cavalcava.
13 I vaig eixir de nit pel portal de la Vall, i vers la font del Drac i cap al portal del Femer, i vaig examinar les muralles de Jerusalem que estaven
2:4 Fl 4:6 552
enderrocades, i els seus portals con- sumits pel foc.
14 I vaig continuar cap al portal de la Font, i vers la bassa del rei, però no hi havia cap lloc per on passar l’animal sota meu.
15 I vaig pujar de nit a través del torrent, i vaig examinar la muralla, i vaig girar, i vaig entrar pel portal de la Vall, i me’n vaig tornar.
16 I els magistrats no saberen on anava jo ni el que feia; i encara no ho havia explicat als jueus, ni als sacerdots, ni als nobles, ni als ma- gistrats, ni a la resta dels que feien l’obra.
17 I els vaig dir: Vosaltres veieu el mal en què ens trobem, que Jerusalem està deserta i els seus por- tals cremats pel foc. Veniu, i recons- truirem la muralla de Jerusalem, i ja no serem més una befa.
18 I els vaig explicar com la mà del meu Déu havia estat bona sobre mi, i també les paraules que el rei m’havia dit. I ells digueren: Aixequem-nos i construïm! I ells enfortiren llurs mans per a aquesta bona obra.
19 Però quan ho escoltaren Sanbal·lat l’horonita, i Tobià el ser- vent ammonita, i Guèixem, l’àrab, llavors es burlaren de nosaltres i ens menysprearen, i digueren: Què és això que feu? Us rebel·leu contra el rei?
20 I els vaig respondre, i els vaig dir: El Déu dels cels, ell ens farà prospe- rar, i nosaltres, els seus servents, ens aixecarem i construirem; però vosal- tres no teniu a Jerusalem ni part ni dret ni memòria.
3
I Eliaixib, el gran sacerdot,
s’aixecà amb els seus germans els sacerdots, i reconstruïren el portal de les Ovelles, i ells el santi caren, i hi posaren les seves portes, i el santi-  caren  ns a la torre del Centenar,  ns a la torre d’Hananel.


































































































   558   559   560   561   562