Page 565 - Biblia Català TBS

3 I els vaig enviar missatgers, dient: Estic fent una gran obra, i no puc baixar. ¿Per quina raó hauria d’aturar l’obra, mentre la deixo per baixar a vosaltres?
4 I quatre vegades m’adreçaren aquesta proposta, i jo sempre els vaig respondre de la mateixa manera.
5 I Sanbal·lat encara m’envià el seu servent, amb el mateix assumpte, una cinquena vegada, amb una carta oberta a la mà,
6 on hi havia escrit: Corre el rumor entre els gentils, i Guèixem diu, que tu i els jueus planegeu rebel·lar-vos, per això construeixes la muralla, i, segons aquestes notícies, tu voldries ser el seu rei.
7 I que també has designat profetes a Jerusalem que proclamen a favor teu, dient: Tenim rei a Judà! I ara aques- tes paraules les escoltarà el rei; vine, doncs, i tinguem una entrevista.
8 Ijolivaigenviaradir:Nohiha res d’aquestes coses que dius, sinó que tu te les has inventat del teu propi cor.
9 Perquè tots ells volien fer-nos por, dient: Les seves mans es cansaran de la feina, i l’obra no es farà. Ara, doncs, oh Déu meu, enforteix les meves mans.
10 I jo vaig entrar a casa de Xemaià, ll de Delaià, ll de Mehetabel, el qual estava reclòs, i em digué: Trobem-nos a la casa de Déu, dins del temple, i tanquem les portes del temple, perquè vindran a matar-te; sí, de nit vindran a matar-te.
11 I vaig dir: Un home com jo, fugi- rà? ¿I qui, com jo, podria entrar dins del temple per salvar la seva vida? No hi entraré.
12 I vaig comprendre que, heus aquí, Déu no l’havia enviat, sinó que havia pronunciat aquella profecia contra mi perquè Tobià i Sanbal·lat l’havien llogat.
Nehemies 6, 7
13 Per això l’havien llogat, per fer- me tenir por, i perquè ho fes així, i pequés; i pretenien difamar-me, a d’ultratjar-me.
14 Recorda’t, Déu meu, de Tobià i de Sanbal·lat, segons aquestes les seves obres, i també de Noadià, la profetessa, i de la resta dels profetes que intentaven fer-me agafar por.
15 I la muralla fou acabada el vint-i- cinc del mes d’elul, en cinquanta-dos dies.
16 I s’esdevingué, quan ho escol- taren tots els nostres enemics, i ho veieren tots els pobles que eren al voltant nostre, que se sentiren pro- fundament humiliats als seus propis ulls, i reconegueren que havia estat per mitjà del nostre Déu que s’havia acomplert aquella obra.
17 També en aquells dies, els nobles de Judà enviaren moltes cartes a Tobià, i les de Tobià arribaven a ells; 18 perquè molts, a Judà, s’havien conjurat amb ell, perquè era gendre de Xecanià, ll d’Arah, i el seu ll Jehohanan havia pres per muller la lla de Meixul·lam, ll de Berequià. 19 També parlaven dels seus mèrits davant meu, i li transmetien les meves paraules. Tobià enviava car- tes per atemorir-me.
I s’esdevingué, una vegada re-
construïda la muralla, que vaig col·locar els batents, i foren desig- nats els porters, i els cantors, i els levites;
2 i vaig encarregar el govern de Jerusalem a Hananí, el meu germà, i a Hananià, dirigent del palau, per- què ell era un home del i temorós de Déu més que molts.
3 I els vaig dir: Que no siguin oberts els portals de Jerusalem ns que el sol ja escal , i mentre els porters hi siguin presents, que tanquin els ba- tents amb el forrellat. I s’establiran
7
557