Page 588 - Biblia Català TBS
P. 588

Job 1, 2, 3
i bevent vi a casa del seu germà, el primogènit,
19 i heus aquí, un gran vent ha vin- gut del desert, i ha colpit els quatre costats de la casa, i ha caigut sobre els joves, i han mort, i només jo he escapat, jo sol, per explicar-t’ho.
20 I Job s’aixecà, i s’esquinçà la roba, i s’afaità el cap, i caigué a terra, i adorà,
21 i digué: Nu vaig sortir del ventre de la meva mare, i nu me’n tornaré. Jahveh ha donat, i Jahveh ha pres: que el Nom de Jahveh sigui beneït. 22 En tot això Job no va pecar, i no va atribuir res d’ofensiu a Déu.
2I s’esdevingué un altre dia que els  lls de Déu vingueren a presentar-se davant Jahveh, i Satan també vingué enmig d’ells a presentar-se davant Jahveh.
2 I Jahveh digué a Satan: D’on véns? I Satan va respondre a Jahveh, i digué: De fer voltes per la terra, i de recórrer-la.
3 I Jahveh digué a Satan: ¿T’has  xat en el meu servent Job, que no n’hi ha cap com ell a la terra, un home íntegre i recte, temorós de Déu, i que s’aparta del mal? I enca- ra es manté ferm en la seva inte- gritat, malgrat que tu m’has mogut contra ell per engolir-lo sense cap motiu.
4 I Satan respongué a Jahveh, i digué: Pell per pell! Tot el que un home té, ho dóna per la seva vida.
5 Però, si allargues la teva mà, i toques els seus ossos i la seva carn, et maleirà a la cara!
6 I Jahveh va dir a Satan: Heus aquí, ell és a la teva mà; però respec- ta la seva vida.
7 I Satan sortí de la presència de Jahveh, i colpí Job amb furóncols malignes des de la planta dels peus  ns a la seva coroneta.
1:21 Ecl 5:15; 1Tm 6:7 3:3 Jr 20:14-18 580
8 I ell agafà un tros de terrissa per gratar-se amb allò; i s’assegué enmig de les cendres.
9 Llavors la seva muller li digué: ¿Encara et mantens ferm en la teva integritat? Maleeix Déu, i mor.
10 Però ell li digué: Parles com par- len les dones nècies. ¿Acceptarem només el bé de Déu, i no acceptarem el mal? En tot això Job no va pecar amb els seus llavis.
11 I tres dels amics de Job s’assabentaren de tot aquest mal que li havia sobrevingut, i vingueren cadascú des del seu lloc: Elifaz de Teman, i Bildad de Xúah, i Sofar de Naamà; i acordaren d’anar-hi junts a plànyer-lo i a consolar-lo.
12 I alçaren els seus ulls des de lluny, i no el van reconèixer; llavors alçaren la seva veu i ploraren, i cadascú s’esquinçà el seu mantell, i van escampar pols sobre llurs caps envers el cel.
13 I s’assegueren a terra amb ell set dies i set nits, sense que ningú li di- gués cap paraula, perquè veien que el seu dolor era molt gran.
3
Després d’això Job obrí la seva
boca, i va maleir el seu dia.
2 I Job a rmà, i digué:
3 Que desaparegui el dia que vaig nàixer, i la nit en què es digué: Ha estat concebut un mascle.
4 Que aquell dia sigui tenebres, que Déu no el reclami des de dalt, ni la llum brilli sobre ell.
5 Que la tenebra i l’ombra de la mort el facin seu, que un núvol s’instal·li sobre ell, que l’aterreixin com el més amarg dels dies.
6 Que aquella nit la prengui la tene- bra espessa, que no es compti entre els dies de l’any, que no vingui dins del nombre dels mesos.
7 Heus aquí, que aquella nit sigui estèril, que no hi hagi cants de joia.


































































































   586   587   588   589   590