Page 589 - Biblia Català TBS
P. 589

8 Que els maleïdors del dia el maleeixin, els que estan preparats per desvetllar Leviatan.
9 Que els estels de la seva albada s’enfosqueixin, que esperi la llum, i no n’hi hagi, o no vegi les parpelles de l’alba:
10 perquè no tancà les portes del ventre on era, i no va amagar la misèria dels meus ulls.
11 ¿Per què no vaig morir en la ma- triu, no vaig sortir del ventre i vaig expirar?
12 ¿Per quin motiu hi hagueren genolls per acollir-me, i per què pits que m’alletessin?
13 Ara, doncs, jo jauria i estaria tranquil, dormiria i tindria repòs,
14 amb els reis i els consellers de la terra, els que es construeixen tombes en llocs deserts,
15 i amb prínceps carregats d’or, que omplen les seves cases de plata. 16 ¿O, per què no vaig ser com un avortó que es colga, com els nadons que no veuen la llum?
17 Allà els malvats ja no pertorben, i allà reposen els exhaustos sense força. 18 Allà els presoners descansen, no senten la veu de l’opressor.
19 Allà, petits i grans són el mateix; i l’esclau és lliure del seu senyor.
20 ¿Per què es dóna la llum al mise- rable, i la vida a l’amargat d’ànima, 21 que esperen la mort, i no arriba, i la cerquen més que els tresors ama- gats;
22 que senten un gran goig, s’ale- gren quan troben el sepulcre?
23 ¿Per què es dóna la llum a l’home que té el camí amagat, i a qui Déu ha acorralat?
24 Perquè abans que el meu pa, m’arriba el sospir, i els meus gemecs es vessen com aigües.
25 Perquè un temor m’atemoria, i m’ha arribat, i allò de què tenia por m’ha vingut.
3:21 Ap 9:6 4:8 Ga 6:7-8
Job 3, 4
26 Notincpau,niassossec,nirepòs i m’ha entrat el neguit!
4
I Elifaz de Teman va respondre,
i digué:
2 Si intentem una conversa amb tu, t’ofendràs? Però, qui podrà refrenar les paraules?
3 Mira, tu n’instruïes molts, i enfor- ties les mans febles;
4 les teves paraules aixecaven els que queien, i enforties els genolls que es doblegaven.
5 Però ara t’ha arribat a tu, i t’enfonses; t’ha colpejat, i et trastornes. 6 ¿No és el teu temor de Déu la teva con ança, la teva esperança, la recti- tud dels teus camins?
7 Fes memòria, si et plau, ¿qui ha estat destruït essent innocent? I on s’ha vist que els homes rectes siguin tallats?
8 Tal com ho he vist: els qui llauren iniquitat, i sembren malícia, recullen el mateix.
9 Es desfan per l’alenada de Déu, i són consumits per l’esperit de la seva ira. 10 El rugit d’un lleó, i la veu del lleó ferotge, però els lleons joves tenen les dents destrossades.
11 El lleó vell mor per manca de presa, i els cadells de la lleona es dispersen.
12 Em vingué una paraula en secret, i la meva orella en percebé el seu murmuri.
13 Entre pensaments de visions noc- turnes, quan el son profund cau damunt dels homes,
14 m’agafà terror i tremolor, i tots els meus ossos s’estremiren.
15 Llavors un esperit passà davant del meu rostre, i s’eriçà el pèl de la meva carn.
16 S’aturà, però no vaig reconèixer el seu aspecte, tenia una imatge davant dels meus ulls, hi hagué un silenci, i vaig sentir una veu:
581


































































































   587   588   589   590   591