Page 59 - Biblia Català TBS
P. 59

19 Si sou honrats, que un dels vostres germans sigui retingut a la vostra presó. I vosaltres, aneu, emporteu-vos el gra per alleujar la fam de les vostres cases.
20 I porteu-me el vostre germà petit, i així les vostres paraules seran con-  rmades, i no morireu. I ho feren així.
21 I es digueren entre ells: Ben cert, som culpables concernent el nostre germà, perquè vam veure l’angoixa de la seva ànima quan ens suplicava, i no el vam escoltar. Per això ens ha vingut aquesta angoixa.
22 I Rubèn els respongué, dient: ¿No us vaig avisar dient: No pequeu contra el noi, però vosaltres no em vau escoltar? I ara, heus aquí, se’ns demana compte de la seva sang.
23 I no sabien que Josep els entenia, perquè hi havia un intèrpret entre ells.
24 I s’apartà d’ells, i plorà; i tornà a ells i els parlà, i prengué d’entre ells Simeó, i el lligà davant dels seus ulls.
25 I Josep manà que omplissin de gra els seus bagatges, i que tornessin els diners de cadascun dins del seu sac, i que els donessin provisió per al camí. I així ho féu amb ells.
26 I ells carregaren el gra damunt dels seus ases, i se’n van anar.
27 I un d’ells obrí el seu sac per donar farratge al seu ase a la posada, i veié els seus diners i, heus aquí, eren a la boca de la seva albarda.
28 I digué als seus germans: M’han tornat els diners i, heus aquí, són també dins de la meva albarda! I el cor els féu un salt, i tremolaven dient-se els uns als altres: Què és això que Déu ens ha fet?
29 I arribaren al seu pare Jacob, a la terra de Canaan, i li contaren tot allò que els havia passat, dient:
Gènesi 42, 43
30 L’home, el senyor del país, ens va parlar asprament, i ens va prendre per espies del país.
31 I li vam dir: Som honrats nosal- tres, no som espies.
32 Nosaltres som dotze germans,  lls d’un mateix pare; un ja no hi és, i el més petit ara és amb el nostre pare a la terra de Canaan.
33 I aquell home, el senyor del país, ens digué: Amb això coneixeré si sou honrats: deixeu amb mi un dels vostres germans, i preneu el gra per alleujar la fam de les vostres cases, i aneu.
34 I porteu-me el vostre germà petit, i sabré que no sou espies, sinó homes honrats; us donaré el vostre germà, i podreu comerciar al país.
35 I s’esdevingué que, quan buida- ren llurs sacs, heus aquí, cadascú tenia la bossa dels diners dins del seu sac. I quan veieren les bosses dels diners, ells i llur pare, tingueren por.
36 I llur pare Jacob els digué: M’heu deixat sense  lls. Josep no hi és, i Simeó no hi és, i em pre- neu Benjamí! Tot això és en contra meva.
37 I Rubèn parlà al seu pare, dient: Mata els meus dos  lls, si no te’l torno. Posa’l a la meva mà, i jo te’l tornaré.
38 I ell digué: El meu  ll no bai- xarà amb vosaltres, perquè el seu germà és mort, i només ha restat ell. I si li passés una desgràcia pel camí on heu d’anar, faríeu baixar amb dolor els meus cabells blancs al sepulcre.
2 43
I la fam era greu sobre el país.
I s’esdevingué que, quan hagueren acabat de menjar el gra que havien portat d’Egipte, el seu pare els digué: Torneu, compreu una mica de menjar per a nosal-
tres.
59


































































































   57   58   59   60   61