Page 592 - Biblia Català TBS
P. 592

Job 7, 8
8 L’ull del qui em mirava ja no em veurà; posaràs els teus ulls en mi, però no hi seré.
9 Com un núvol que s’esvaeix i se’n va, així el que baixa al sepulcre no pujarà;
10 no tornarà novament a casa seva, ni el seu lloc el reconeixerà més.
11 Tampoc jo no retindré la meva boca, parlaré en l’a icció del meu esperit, em queixaré en l’amargor de la meva ànima.
12 ¿Sóc jo el mar, o un monstre marí, perquè em posis una guàrdia? 13 Quan dic: Al meu llit hi trobaré descans, el meu jaç alleujarà el meu plany;
14 llavors m’esfereeixes amb som- nis, i m’aterreixes amb visions.
15 Per això la meva ànima preferiria l’escanyament, i la mort més que els meus ossos.
16 N’estic avorrit, no he de viure per sempre! Deixa’m, perquè els meus dies són un vapor.
17 ¿Què és l’home perquè l’exalcis, i perquè posis sobre ell el teu cor,
18 i el visitis cada matí, i a cada moment el posis a prova?
19 ¿Fins quan no apartaràs de mi la mirada; no em deixaràs estar, almenys per empassar-me la saliva? 20 He pecat; què puc fer per a tu, oh guardià dels homes? Per què m’has posat com una diana per a tu, i sóc una càrrega per a mi mateix?
21 I, per què no perdones la meva transgressió, i esborres la meva ini- quitat? Perquè ara m’ajauré a la pols, i, si em cerques, ja no hi seré.
8I Bildad de Xúah va respondre, i digué:
2 Fins quan parlaràs d’aquesta ma-
nera, i les paraules de la teva boca semblaran un vent impetuós?
3 ¿Que potser Déu perverteix el dret, o el Totpoderós perverteix la justícia?
4 Si els teus  lls han pecat contra ell, llavors els ha llançat a causa de llur transgressió.
5 Però si tu cerques Déu aviat, i supliques el Totpoderós,
6 si fossis pur i recte, certament ara vetllaria per tu, i restauraria l’habita- ció de la teva justícia.
7 I malgrat que el teu començament ha estat poca cosa, el teu  nal crei- xerà molt.
8 Pregunta-ho, doncs, a les gene- racions passades, i posa’t a estudiar llurs pares;
9 perquè nosaltres som d’ahir i no sabem res, perquè els nostres dies sobre la terra són una ombra.
10 ¿No t’instruiran ells, et parlaran, i del seu cor en trauran paraules?
11 ¿Pot pujar el papir sense aigua- molls? ¿Pot créixer el jonc sense aigua?
12 Mentre encara és verd, sense tallar-lo, es marceix abans que qual- sevol altra herba.
13 Així són els senders de tots els que s’obliden de Déu, i així s’acaba l’esperança del profà.
14 Perquè la seva esperança serà tallada, i la seva con ança serà com la casa de l’aranya.
15 Es recolza sobre casa seva, però no s’aguanta dreta; s’hi aferra, però es desploma.
16 És verd davant del sol, i els seus rebrots s’estenen sobre el seu jardí; 17 les seves arrels s’entrellacen sobre el munt de pedres, explora la casa de pedres.
18 Si algú l’arrenca del seu lloc, lla- vors el rebutja, dient: Mai no t’he vist!
7:9 sepulcre: en hebreu Xeol 7:10 Ps 103:16 7:17 Ps 8:4; 144:3; He 2:6 8:3 Gn 18:25; Rm 3:5-6 8:9 1Cr 29:15 8:20 Ps 37:25
584
Heus aquí, aquest és el goig del seu
19
camí, i d’altres brotaran de la pols.
20 Heus aquí, Déu no rebutja el per- fecte, ni ajuda la mà dels malfactors. 21 Encara omplirà de rialles la teva boca, i els teus llavis amb crits de joia.


































































































   590   591   592   593   594