Page 593 - Biblia Català TBS
P. 593

22 Els qui t’odien seran coberts de vergonya, i la tenda del malvat dei- xarà d’existir.
Job 8, 9, 10
20 Si em justi co, la meva boca em condemnarà; si em tinc per perfecte, em declararà pervers.
21 Si jo sóc perfecte, ni la meva ànima ho sap; menyspreo la meva vida.
22 Tot això és el mateix, per això vaig dir: Ell consumeix el perfecte i el malvat.
23 Si el  agell porta sobtadament la mort, se’n riu de la desgràcia de l’innocent.
24 La terra ha estat donada a la mà del malvat; ell cobreix el rostre dels seus jutges. Si no és ell, qui doncs?
25 Els meus dies han passat més ràpids que un corredor, han fugit sense veure el bé;
26 han passat com naus de papir, com una àguila que es precipita sobre el menjar.
27 Si dic: Oblidaré el meu plany, canviaré d’aspecte, i faré un posat alegre,
28 tinc por de totes les meves des- gràcies, sé que no em tindràs per innocent.
29 Jo sóc culpable. ¿Per què, doncs, treballaré debades?
30 Encara que em renti amb aigua de neu, i netegi les meves mans amb sabó,
31 també m’enfonsaries en la fossa, i els meus vestits m’abominarien.
32 Perquè no és pas un home com jo, perquè li respongui, i vinguem junts a judici.
33 No hi ha entre nosaltres cap àrbi- tre que posi la seva mà sobre tots dos.
34 Que aparti de sobre meu el seu bastó, i que el seu terror no m’esveri.
35 Parlaré, i no el temeré; malgrat que jo no sóc així amb mi mateix.
9I Job va respondre, i digué:
Certament sé que això és així.
2
¿Però com pot l’home arribar a ser just davant Déu?
3 Si vol discutir amb ell, l’home no li pot respondre ni una qüestió de mil.
4 Savi de cor i fort en poder: ¿qui s’ha endurit contra ell, i té pau?
5 Ell és el qui remou les muntanyes, i ells no ho saben; el qui les capgira en la seva ira.
6 Ell sacseja la terra del seu lloc, i fa trontollar els seus pilars.
7 Ell mana al sol, i no s’alça; i sege- lla els estels.
8 Ell, tot sol, estén els cels, i camina sobre les altures del mar.
9 Ell ha fet l’Óssa, l’Orió i les Plèiades, i les Cambres del Sud.
10 Ell fa coses grans i insondables, meravelles incomptables.
11 Heus aquí, ell va al meu costat, i no el veig; passa, i no me n’adono. 12 Heus aquí, arrabassa: qui li ho farà tornar? Qui li dirà: Què fas?
13 Déu no refrenarà la seva ira; sota d’ell es doblegaran els que ajuden l’orgullós.
14 Tampoc jo, menys encara, li po- dria respondre. ¿Triaré els meus mots per argumentar amb ell?
15 Encara que jo fos recte, no li podria respondre; hauré de demanar misericòrdia al meu Jutge.
16 Si jo el cridés, i ell em respon- gués, no crec pas que volgués parar l’orella a la meva veu.
17 Perquè m’ha esclafat amb una tempesta, i ha multiplicat les meves ferides sense raó.
18 No m’ha permès ni prendre alè, sinó que m’ha omplert d’amargors. 19 Si parlem de poder, heus aquí el fort; i si de judici, qui em citarà?
10
9:2 Ps 143:2; Rm 3:20 9:9 Jb 38:31; Am 5:8 9:22 Ez 21:3 9:33 1Tm 2:5
La meva ànima està fastigue-
jada de la meva vida, deixaré anar damunt meu el meu plany,
585


































































































   591   592   593   594   595