Page 594 - Biblia Català TBS
P. 594

Job 10, 11
parlaré en l’amargor de la meva ànima.
2 Diré a Déu: No em condemnis, fes-me saber per què et baralles amb mi.
3 ¿Et sembla bé oprimir-me, rebut- jar l’obra de les teves mans, i fer resplendir el consell dels malvats?
4 ¿Tens ulls de carn, o hi veus com hi veu l’home?
5 ¿Són els teus dies com els dies de l’home mortal? ¿O els teus anys, com els dies d’un home vigorós?
6 ¿Per què t’informes de la meva iniquitat, i cerques el meu pecat?
7 Malgrat que tu saps que no sóc un malvat, i que no hi ha ningú que em pugui alliberar de la teva mà.
8 Les teves mans m’han format i m’han perfeccionat: i ara m’engoli- ràs?
9 Recorda, et prego, que tu m’has fet com el fang: ¿i em faràs tornar a la pols?
10 ¿No em vas abocar com la llet, i no em vas quallar com el formatge? 11 De pell i carn em vas vestir, i d’ossos i nervis em teixires;
12 m’infongueres vida i misericòr- dia, i la teva providència ha protegit el meu esperit.
13 I aquestes coses les has guardat en el teu cor, sé que això és amb tu. 14 Si peco, llavors tu m’observes, i no m’eximeixes de la meva iniquitat. 15 Si obro malvadament, ai de mi! I si sóc just, no alçaré el meu cap, ple de vergonya: per tant, mira la meva a icció.
16 I si aixequés el cap, tu em ca- çaries com un lleó, i tornaries a demostrar el teu poder meravellós sobre mi.
17 Renoves els teus testimonis contra mi, i multipliques la teva indignació contra mi; els canvis i la guerra estan contra mi.
18 Per què, doncs, m’has fet sortir de la matriu? Hauria expirat sense que cap ull no em veiés.
19 Hauria estat com si mai no hagués existit, m’haurien portat des del ventre a la tomba.
20 ¿No són prou pocs els meus dies? Deixa’m estar, i aparta’t de mi, i m’assossegaré una mica,
21 abans que me’n vagi, i no tor- naré, a la terra de la tenebra i de l’ombra de la mort,
22 una terra d’obscuritat, com de tenebra espessa, d’ombra de mort i sense ordre, i on la resplendor és com tenebra espessa.
11
10:9 Gn 3:19 10:21 Ps 88:12; 23:4 11:7 Rm 11:33 11:8 infern: en hebreu Xeol 586
I Sofar de Naamà va respon-
dre, i digué:
2 ¿Les moltes paraules no han de tenir resposta, i l’home loquaç ha de ser justi cat?
3 ¿La teva arrogància ha de fer ca- llar els homes, i te’n burlaràs sense que ningú et faci posar vermell?
4 I tu dius: El meu ensenyament és pur, i sóc net als teus ulls.
5 Però, tant de bo que Déu parlés, i obrís els seus llavis contra tu,
6 i et declarés els secrets de la saviesa, perquè la sòlida saviesa és doble. Sàpigues, doncs, que Déu exigeix de tu menys del que mereix la teva iniquitat.
7 ¿Amb la investigació, podràs tro- bar Déu? ¿Trobaràs la perfecció del Totpoderós?
8 És més alta que els cels: què hi pots fer? És més profunda que l’infern: què en pots saber?
9 La seva dimensió és més llarga que la terra, i més ampla que el mar. 10 Si passa i empresona i convoca una assemblea, qui li ho impedirà? 11 Perquè ell coneix els homes fal- sos, i també veu la iniquitat, ¿i qui no en farà cas?
12 Però abans que la persona vana es torni intel·ligent, un onagre nai- xeria home.
13 Si tu prepares el teu cor, i estens les teves mans vers Déu;


































































































   592   593   594   595   596