Page 595 - Biblia Català TBS
P. 595

14 si la iniquitat és en la teva mà, allunya-la, i que la perversitat no habiti en les teves tendes;
15 perquè llavors alçaràs el teu ros- tre sense taca; i et mantindràs ferm, i no tindràs por.
16 Perquè tu oblidaràs la fatiga, i en tindràs el record com d’aigües passades.
17 I la teva existència s’elevarà més que el migdia, la fosca et serà com el matí.
18 I et sentiràs segur perquè hi haurà esperança; i miraràs al vol- tant, i reposaràs segur;
19 i descansaràs, i ningú no et farà tremolar, i molts suplicaran davant teu.
20 Però els ulls dels malvats seran consumits, i el seu refugi perirà, i llur esperança serà l’expiació de l’ànima.
12
Job 11, 12, 13
10 Que en les seves mans hi ha l’ànima de tots els éssers vivents, i l’esperit de tota carn humana.
11 ¿No distingeix l’orella les parau- les, i el paladar tasta el menjar?
12 En els ancians hi ha saviesa, i en una vida llarga, intel·ligència.
13 Amb Déu hi ha la saviesa i el poder, ell té el consell i la intel·ligència.
14 Heus aquí, ell enderroca, i no es reconstrueix; empresona un home, i ningú no l’obre.
15 Heus aquí, ell reté les aigües, i ve la secada; i les avia, i capgiren la terra.
16 Ell té la força i la sòlida saviesa; són seus el qui erra i el qui fa errar. 17 Fa caminar els consellers descal- ços, i fa necis els jutges.
18 Descenyeix l’autoritat dels reis, i lliga una corda als seus lloms.
19 Fa caminar els ministres descal- ços, i abat aquells que estan ben establerts.
I Job va respondre, i digué:
Sens dubte, vosaltres sou
Retira la paraula als experts, i
2
el poble, i amb vosaltres morirà la saviesa.
3 Però jo també tinc enteniment com vosaltres, jo no sóc inferior a vosaltres. ¿I qui no sap coses com aquestes?
4 Sóc la riota dels amics: el qui in- voca Déu, i ell li respon; el recte, el perfecte, és la riota.
5 Una torxa menyspreada, en els pensaments del qui està segur, és aquell que té els peus a punt de relliscar.
6 Les tendes dels espoliadors estan en pau, i aquells que provoquen Déu viuen segurs: aquell en la mà del qual Déu ha portat abundància.
20
lleva el seny als ancians.
21 Aboca el menyspreu sobre els no- bles, i a uixa el cinyell dels poderosos. 22 Descobreix les profunditats de les tenebres, i fa sortir a la llum l’ombra de la mort.
23 Engrandeix les nacions, i les des- trueix; escampa les nacions, i les porta.
24 Retira el seny als caps del poble de la terra, i els fa vagar per un erm sense camí;
25 van a les palpentes per la foscor, sense llum; i els fa vagar com un embriac.
7 Però, interroga ara les bèsties, i t’ho mostraran, i els ocell dels cels, i t’ho explicaran;
8 o parla amb la terra, i t’ho mostra- rà, i els peixos del mar t’ho contaran. 9 Qui no sap, d’entre tots ells, que la mà de Jahveh ha fet això?
12:13 Pr 8:14 12:14 Ap 3:7 12:17 1Co 1:19-20
Heus aquí, els meus ulls ho
han vist tot, la meva orella ho ha escoltat, i ho ha comprès.
2 Tant com en sabeu vosaltres, en sé jo; jo no sóc pas menys que vosaltres.
13
3 Tanmateix, jo voldria parlar amb el Totpoderós, i m’agradaria argu- mentar amb Déu;
12:22 1Co 4:5
587


































































































   593   594   595   596   597