Page 597 - Biblia Català TBS
P. 597

13 Oh! si m’amaguessis al sepulcre, si em cobrissis  ns que passés la teva ira, si em  xessis un límit, i et recordessis de mi.
14 Si un home fort mor, tornarà a viure? Esperaré tots els dies del meu combat,  ns que arribi el meu relleu. 15 Tu em cridaràs, i jo et respondré: enyoraràs l’obra de les teves mans. 16 Perquè ara tu comptes els meus passos; ¿no vigiles el meu pecat?
17 La meva transgressió està sege- llada dins d’una bossa, i tu enguixes la meva iniquitat.
18 I tanmateix, la muntanya que cau es desfà, i la roca es mou del seu lloc;
19 les aigües desgasten les pedres, pels seus xaragalls s’emporten la pols de la terra: així tu esvaeixes l’esperança de l’home.
20 Tu prevals sobre ell per sempre, i se’n va; li canvies la fesomia, i l’acomiades.
21 Si els seus  lls són honorats, ell no ho sabrà; si són humiliats, ell no se n’assabentarà.
22 Però la seva carn sofreix per si mateix, i la seva ànima es plany per si mateix.
Job 14, 15
8 ¿Has escoltat el consell secret de Déu, i acapares per a tu la saviesa?
9 Què saps tu que nosaltres no sapi- guem? Què comprens tu, que se’ns escapi a nosaltres?
10 També hi ha entre nosaltres homes canosos i ancians, amb més dies que el teu pare.
11 ¿Et semblen poca cosa les conso- lacions de Déu, i la paraula amable que et diem?
12 Per què et domina el teu cor, i per què parpellegen els teus ulls?
13 Atès que gires el teu esperit con- tra Déu, i deixes eixir arguments de la teva boca.
14 Què és l’home perquè sigui pur, i el nascut de dona perquè sigui just? 15 Heus aquí, no con a en els seus sants, i els cels no són purs als seus ulls;
16 molt menys encara tindrà con-  ança de l’home abominable i cor- romput, que beu la perversitat com l’aigua.
17 T’ho vull mostrar, escolta’m; i et contaré allò que he vist
18 –allò que els savis expliquen, i no fou amagat dels seus pares;
15
2 ¿Respon el savi amb coneixement buit, i omple el seu ventre amb un vent de l’est,
3 argüint amb paraules inútils, i amb discursos sense pro t?
4 A més, tu mines el temor, i fas minvar la meditació davant Déu.
5 Perquè la teva boca declara la teva iniquitat, i adoptes el llenguatge dels astuts.
6 La teva boca et condemna, i no pas jo, i els teus llavis testi quen contra tu.
7 ¿Nasqueres tu primer que Adam, i fores format abans que els turons?
19 als quals únicament fou donada la terra, i cap estranger no passava enmig d’ells–:
20
I Elifaz de Teman va respon-
dre, i digué:
Tots els dies del malvat són un turment, i el nombre dels anys res- ten amagats de l’opressor.
21 Un so de terror ressona a les seves orelles, en plena pau el des- tructor l’escomet.
14:13 sepulcre: en hebreu Xeol 15:14 Pr 20:9; 1Jn 1:8-10
22 No con a retornar de la tenebra, i l’espasa l’espera.
23 Va a captar pa, dient: On serà? Sap que el dia tenebrós és a l’abast. 24 L’angoixa i l’a icció l’aterreixen, prevalen sobre ell com un rei prepa- rat per a l’assalt.
25 Perquè ha estès la seva mà contra Déu, i ha gosat desa ar el Totpoderós, 26 l’escomet amb el coll tibat, darre- re els seus escuts massissos.
589


































































































   595   596   597   598   599