Page 598 - Biblia Català TBS
P. 598

Job 15, 16, 17
27 Perquè s’ha engreixat de cara, i ha posat sagí sobre els seus lloms. 28 I habita en ciutats destruïdes, en cases deshabitades, que són a punt d’enrunar-se.
29 No s’enriquirà ni mantindrà la seva hisenda; i no estendrà per la terra el seu patrimoni.
30 No s’escaparà de la tenebra; la xardor ressecarà els seus brots, i se’ls endurà amb la ventada de la seva boca.
31 Que no con ï en la vanitat, s’equivocaria; perquè la vanitat seria la seva recompensa.
32 Abans del seu temps es consumi- rà, i el seu brancam no reverdirà.
33 S’espolsarà el seu agràs com el cep, i deixarà caure la seva  or com l’olivera.
34 Perquè la colla dels profans és estèril, i el foc consumirà les tendes del suborn.
35 Conceberen malícia i infantaren iniquitat, i el seu ventre madurà l’engany.
9 La seva ira em destrossa, i m’és hostil; fa cruixir les dents contra mi, el meu adversari a la els seus ulls contra mi.
10 Obren contra mi les seves bo- ques, copegen les meves galtes amb menyspreu, s’apleguen tots junts contra mi.
11 Déu m’ha lliurat al pervers, i m’ha llançat a les mans dels mal- vats.
12 Estava tranquil, i m’ha esmicolat; i m’ha agafat pel coll, i m’ha fet a trossos. I també m’ha posat com el seu blanc:
13 els seus arquers m’envolten, ell em burxa els ronyons sense pietat, vessa per terra el meu fel;
14 obre trenc rere trenc, m’escomet com un forçut.
15 He cosit roba de sac sobre la meva pell, i he enfonsat el meu corn sobre la pols.
16 El rostre em bull de tant plorar, i sobre les meves parpelles hi ha l’ombra de la mort:
17 malgrat que no hi ha violència a les meves mans, i la meva pregària és pura.
18 Oh terra, no cobreixis la meva sang, i que el meu crit no tingui cap lloc de refugi.
19 Encara ara, heus aquí, el meu testimoni és als cels, i el meu defen- sor, als llocs alts.
20 Els meus amics es burlen de mi, però els meus ulls ploren davant de Déu.
21 Que hi hagi un defensor per a l’home davant Déu, com un home defensa el seu amic!
22 Perquè el compte dels meus anys arribarà, i me n’aniré per un camí d’on no tornaré.
16
I Job va respondre, i digué:
N’he escoltat moltes de
2
coses com aquestes: tots vosaltres
sou uns confortadors molestosos.
3 ¿Tindran   els mots vans? O, ¿què t’ha irritat perquè responguis així?
4 També jo podria parlar com vosal- tres, si la vostra ànima fos en el lloc de la meva ànima; amuntegaria paraules contra vosaltres, i mouria el cap contra vosaltres.
5 Us confortaria amb la meva boca, i amb el moviment dels meus llavis us calmaria.
6 Si parlo, la meva pena no es calma, i si callo, ¿se n’anirà de mi?
7 Però ara em sento fatigat; tu has desolat tota la meva colla.
8 I tu m’has omplert d’arrugues que són una evidència contra mi; i la meva magresa s’aixeca contra mi, testi ca davant meu.
15:35 Is 59:4 16:21 Rm 9:20 590
17
El meu esperit es consumeix,
els meus dies s’extingeixen, només em resta el sepulcre.


































































































   596   597   598   599   600