Page 607 - Biblia Català TBS
P. 607

6 quan rentava els meus peus amb mantega, i de la roca en rajava un braçal d’oli;
7 quan eixia al portal de la ciutat, i posava el meu seient a la plaça.
8 Els joves em veien, i es retiraven; i els ancians s’alçaven, restaven drets;
9 els prínceps refrenaven els seus mots, i es posaven la mà sobre la boca;
10 els dirigents abaixaven la veu, i la llengua se’ls enganxava al paladar. 11 Quan l’orella que m’escoltava em declarava feliç, i l’ull que em veia donava testimoni de mi:
12 perquè jo alliberava l’a igit que clamava, i l’orfe que no tenia ningú que l’ajudés.
13 La benedicció del qui agonitzava venia sobre meu, i feia alegrar el cor de la viuda.
14 Em vaig vestir de justícia, i ella era el meu vestit; la meva justícia era com un mantell i una diade- ma.
15 Era ulls per al cec, i peus per al coix;
16 jo era un pare per al pobre, i examinava la causa del que no co- neixia.
17 I trencava els ullals de l’injust, i prenia la presa de les seves dents;
18 i deia: Dins del meu niu moriré, i els meus dies es multiplicaran com la sorra.
19 La meva arrel té pas obert a les aigües, i la rosada fa nit a les meves branques;
20 la meva glòria es renova en mi, i el meu arc es rejoveneix a la meva mà.
21 M’escoltaven, i esperaven, i en silenci atenien el meu consell.
22 Després de la meva paraula, no replicaven; i el meu discurs queia mot rere mot sobre ells;
23 i m’esperaven com la pluja, i obrien llur boca com per entomar la pluja tardana.
29:18 Ps 30:6
Job 29, 30
24 Els encoratjava quan no tenien ànim; i no feien decaure la llum del meu rostre.
25 Vaig escollir llur camí, i seia com el cap, i habitava com un rei entre la tropa, com el qui conforta els a igits.
30
Però ara es riuen de mi uns
que són més joves en dies que jo, els pares dels quals hauria desdenyat d’admetre entre els gossos del meu ramat.
2 També, ¿de què m’hauria servit la força de llurs mans, quan havien perdut el seu vigor?
3 Exhaurits per la misèria i la fam, fugiren a un lloc sec, a un ermot desolat de fa temps;
4 on recollien fonoll entre els arbus- tos, i tenien per pa arrels de ginesta. 5 Han estat expulsats d’entre els homes, els escridassaven com als lladres;
6 habitaven en barrancs feréstecs, dins els forats de la terra i en els penya-segats;
7 bramaven entre els arbustos, s’aplegaven junts sota les ortigues.
8 Fills de neciesa,  lls sense nom, fuetejats fora de la terra.
9 I ara jo sóc el tema de llur cançó, i els serveixo com a motiu de gar- leria.
10 M’han abominat, s’han mantin- gut lluny de mi, i no s’han estat d’escopir-me a la cara;
11 perquè Déu ha a uixat la meva corda, i m’ha a igit; i ells han deixat anar la brida davant meu.
12 A la dreta s’ha alçat una xusma, m’han fet la traveta, i preparen con- tra mi els seus camins de destrucció. 13 Han destruït el meu sender, s’han apro tat de la meva calamitat: no els cal ningú per ajudar-los.
14 Vénen contra mi com per una bretxa ampla, avancen rodolant sota la desolació.
599


































































































   605   606   607   608   609