Page 609 - Biblia Català TBS
P. 609

17 i si he menjat tot sol el meu mos, sense que en pogués menjar l’orfe 18 –quan des de la meva infantesa, va créixer amb mi, com amb un pare, i des del ventre de la meva mare vaig guiar la viuda–;
19 si he vist algú morir-se per manca de roba, i al pobre sense res per abrigar-se;
20 si els seus lloms no m’han beneït, i no s’ha escalfat amb la tosa dels meus anyells;
21 si he brandat la meva mà contra l’orfe, perquè jo veia la meva ajuda al portal;
22 que se’m desllorigui l’espatlla, i que el meu braç se’m disloqui del colze.
23 Perquè m’aterreix el càstig de Déu, i davant la seva majestat no podria resistir.
24 Si he posat en l’or la meva con ança, i a l’or pur li he dit: Tu ets la meva seguretat;
25 si em vaig alegrar perquè la meva riquesa era gran, i perquè la meva mà havia aconseguit abundància;
26 si he vist la llum del sol quan brillava, i la lluna avançant esplen- dorosa,
27 i el meu cor ha estat seduït en secret, i la meva boca ha besat la meva mà,
28 també això fóra un delicte castigat per la justícia, perquè hauria renegat del Déu altíssim.
29 Si m’he alegrat de la ruïna del qui m’odiava, i he celebrat que el mal li sobrevingui
30 –de fet, ni he permès que la meva boca pequés demanant una maledic- ció sobre la seva ànima–;
31 si els homes de la meva tenda no digueren: ¿Qui hi ha que no s’hagi atipat amb la seva vianda?
32 –l’estranger no havia de passar la nit al carrer, obria les meves portes al viatger–;
31:24 Mc 10:24
Job 31, 32
33 si he encobert, com Adam, les meves transgressions, amagant la meva iniquitat dintre meu,
34 que jo tingui por d’una gran mul- titud, i que m’espanti el menyspreu de les famílies, i que resti callat, i no gosi sortir a la porta.
35 Tant de bo que algú m’escoltés! Heus aquí, el meu desig seria que el Totpoderós em respongués, i que el meu adversari redactés una acusació. 36 Cert, la portaria sobre la meva es- patlla, i me la lligaria com a corona. 37 Li donaria comptes del nombre dels meus passos, m’hi presentaria com un dirigent.
38 Si la meva terra cridés contra mi, i si els seus solcs ploressin tots alhora; 39 si hagués menjat el seu fruit sense pagar diners, i si fes expirar l’ànima dels seus propietaris;
40 en lloc de blat, que hi surtin cards, i en lloc d’ordi, herba dolenta! S’han acabat les paraules de Job.
32
I aquests tres homes desisti-
ren de respondre Job, perquè ell es considerava just als seus propis ulls.
2 Llavors s’encengué la ira d’Elihú,  ll de Baraquel, el buzita, de la fa- mília de Ram; s’encengué la seva ira contra Job, perquè ell pretenia ser més just que Déu;
3 i la seva ira també s’encengué contra els seus tres amics, perquè no trobaven cap resposta, però encara condemnaven Job.
4 I Elihú havia esperat a parlar a Job, perquè ells eren més grans que no pas ell.
5 Però, quan Elihú veié que no hi havia cap resposta a la boca dels tres homes, llavors s’encengué la seva ira. 6 I Elihú,  ll de Baraquel, el buzita, va respondre i digué: Jo sóc més jove en dies, i vosaltres vells, per això temia, i tenia por de declarar-vos la meva opinió.
601


































































































   607   608   609   610   611