Page 61 - Biblia Català TBS
P. 61

rentaren els peus, i donà farratge a llurs ases.
25 I ells prepararen el present  ns que Josep vingué al migdia, perquè havien escoltat que menjarien pa allà.
26 I quan Josep entrà a casa, li por- taren a casa el present que duien a la mà, i es prosternaren a ell vers terra. 27 I ell els preguntà pel seu benes- tar, i digué: ¿Està bé el vostre pare, l’ancià de qui m’havíeu parlat? És viu encara?
28 I ells digueren: El teu servent, el nostre pare, està bé, encara viu. I inclinaren el cap i es prostraren. 29Iellalçàelsullsiveiéelseu germà Benjamí, el  ll de la seva mare, i digué: ¿És aquest el vostre germà petit, de qui m’havíeu parlat? I digué: Que Déu t’afavoreixi,  ll meu. 30 I Josep s’apressà a sortir perquè se li havien commogut les entranyes a causa del seu germà, i va cercar un lloc per plorar, i entrà a la cambra, i va plorar allà.
31 I es rentà la cara, i sortí i es con- tingué, i va dir: Serviu el pa.
32 Ielservirenaellapart,iaells a part, i als egipcis que menjaven amb ell a part, perquè els egipcis no poden menjar pa amb els hebreus, perquè això és una abominació per als egipcis.
33 I seien davant d’ell, el primogè- nit segons la seva primogenitura, i el més jove segons la seva joventut, i es miraven esbalaïts els uns als altres.
34 I ell els féu servir porcions de menjar de les que tenia davant seu, i la porció de Benjamí era cinc vega- des més gran que la dels altres. I begueren i s’alegraren amb ell.
44I Josep manà al majordom de casa seva, dient: Omple les albardes d’aquests homes amb menjar, tant com en puguin portar, i
Gènesi 43, 44
posa els diners de cadascú a la boca de la seva albarda;
2 i posa la meva copa, la copa de plata, a la boca de l’albarda del més jove, i els diners del seu gra. I ell ho féu segons la paraula que Josep havia dit.
3 I al matí, en fer-se clar, acomiada- ren els homes amb els seus ases.
4 Quan havien sortit de la ciutat, no gaire lluny, Josep digué al major- dom de casa seva: Alça’t, corre dar- rere d’aquests homes, i quan els atrapis, els diràs: Com és que heu tornat mal per bé?
5 ¿No és aquesta la copa amb què beu el meu senyor, i amb la qual endevina? Heu fet mal fet obrant així. 6 I els atrapà, i els digué aquestes mateixes paraules.
7 I ells li digueren: Per què diu el meu senyor aquestes paraules? Lluny dels teus servents de fer una cosa així.
8 Heus aquí, els diners que vam trobar a la boca de les nostres albar- des, te’ls hem tornat de la terra de Canaan. ¿Com hauríem robat plata o or de la casa del teu senyor?
9 Que mori aquell dels teus servents en qui se li trobi, i que tots nosal- tres també siguem esclaus del meu senyor!
10 I ell digué: Que sigui segons les vostres paraules. Aquell en qui se li trobi, serà el meu esclau, i vosaltres esdevindreu lliures.
11 I s’afanyaren i cadascú baixà la seva albarda a terra, i cadascú obrí la seva albarda.
12 I ell els escorcollà començant pel gran i acabant pel petit, i la copa fou trobada dins l’albarda de Benjamí. 13 I s’esquinçaren els vestits, i carre- garen cadascú el seu ase i tornaren a la ciutat.
I Judà i els seus germans entra-
14
ren a casa de Josep, i ell encara hi era, i caigueren a terra davant d’ell.
61


































































































   59   60   61   62   63