Page 614 - Biblia Català TBS
P. 614

Job 37, 38
2 Escolteu bé l’estrèpit de la seva veu, i el so que surt de la seva boca.
3 Ell ho dirigeix sota tots els cels, i la seva llum abasta  ns als con ns de la terra.
4 Darrere seu rugirà una veu, ell tronarà amb la veu de la seva ma- jestat, i ell no els retindrà mentre s’escolti la seva veu.
5 Déu tronarà meravellosament amb la seva veu, fent coses grans que no podem entendre.
6 Perquè ell diu a la neu: Cau sobre la terra; i també al xàfec i a la pluja impetuosa.
7 Ell segella la mà de tothom, per- què tots els homes reconeguin la seva obra.
8 Llavors les feres es  quen al cau, i s’estan dins les seves coves.
9 De la cambra del sud ve la rufaga- da, i dels vents del nord, el fred;
10 per l’alè de Déu es forma el gel, i l’extensió de les aigües es compri- meix.
11 Ell també carrega els núvols es- pessos d’humitat, escampa els nú- vols amb la seva llum,
12 i aquests van giravoltant d’una banda a l’altra segons els seus consells, per complir tot el que els mana sobre la faç de la terra habi- tada.
13 Ell els fa venir, sigui com a càs- tig, o per al bene ci de la seva terra, o per fer misericòrdia.
14 Escolta això, Job; resta quiet, i considera les meravelles de Déu.
15 ¿Saps com Déu les disposa, i fa resplendir la llum del seu núvol?
16 ¿Coneixes els equilibris dels nú- vols, les meravelles del Perfecte en coneixement?
17 ¿Saps per què s’escalfen els teus vestits, quan el vent del sud calma la terra?
18 ¿Has estès tu amb ell els cels, sòlids com un mirall fos?
38:8 Jr 5:22 606
19 Fes-nos saber què li hem de dir, perquè nosaltres no podem ordenar les idees a causa de la tenebra.
20 ¿Algú li haurà d’explicar el que dic? Si un home parla, serà del tot engolit.
21 I ara mateix no es pot veure la llum que brilla en els cels, però pas- sarà el vent i ho netejarà.
22 La llum daurada ve del nord: al voltant de Déu hi ha una terrible majestat.
23 És el Totpoderós! No el podem abastar. Ell és immens en poder i en judici, i ple de justícia, mai no oprimeix ningú.
24 Per això els homes l’han de témer; ell no mira ningú que presu- meix de savi de cor.
38
I Jahveh va respondre a Job
d’enmig de la tempesta, i digué: 2 ¿Qui és aquest que enfosqueix el consell amb paraules sense coneixe- ment?
3 Cenyeix-te, au va, els teus lloms com un home, i jo et preguntaré, i tu m’ho explicaràs.
4 ¿On eres tu quan vaig fundar la terra? Fes-m’ho saber, si tens la intel·ligència.
5 ¿Qui  xà les seves mesures, si ho saps, o qui estengué damunt d’ella la corda?
6 ¿Sobre què s’enfonsaren les seves bases, o qui posà la seva pedra angu- lar,
7 mentre els estels del matí, junts, cridaven d’alegria, i tots els  lls de Déu aclamaven de goig?
8 ¿I qui tancà el mar amb portes, quan es desbordava com eixit del ventre?
9 Quan vaig fer dels núvols el seu vestit, i de la fosca el seu embolcall; 10 i quan li vaig retallar els seus límits, i li vaig posar barra i portes; 11 i li vaig dir: Fins aquí arribaràs, i no aniràs més enllà, i aquí s’aturarà l’orgull de les teves onades.


































































































   612   613   614   615   616