Page 653 - Biblia Català TBS
P. 653

12 Tu feres cavalcar homes sobre el nostre cap: vam passar pel foc i per l’aigua, però tu ens has portat a l’abundància.
13 Vindré a casa teva amb holocaus- tos, compliré davant teu els meus vots, 14 que havien pronunciat els meus llavis, i la meva boca havia expressat en el meu destret.
15 T’oferiré holocaustos engreixats, amb el fum agradable de moltons, oferiré vedells amb cabrits. Selah.
16 Veniu, escolteu, tots els qui temeu Déu, i us contaré el que ell ha fet per la meva ànima.
17 Vaig cridar a ell amb la meva boca, i el vaig exalçar amb la meva llengua.
18 Si jo hagués mirat la iniquitat en el meu cor, el Senyor no m’hauria escoltat.
19 Però de fet Déu m’ha escoltat, ha atès la veu de la meva pregària.
20 Beneït sigui Déu, que no ha refu- sat la meva pregària, i no m’ha negat la seva misericòrdia.
Psalm 67
Per al director. Per a instruments de corda. Psalm. Càntic.
1 Que Déu sigui misericordiós amb nosaltres, i ens beneeixi: que faci bri- llar la seva faç sobre nosaltres. Selah. 2 A   que el teu camí sigui conegut sobre la terra, la teva salvació en totes les nacions.
3 Que els pobles et donin gràcies, oh Déu, que tots els pobles et donin gràcies.
4 Que les nacions s’alegrin i ho ce- lebrin: perquè tu judicaràs els pobles amb rectitud, i guiaràs les nacions de la terra. Selah.
5 Que els pobles et donin gràcies, oh Déu, que tots els pobles et lloïn.
68:8 Ex 19:16
Psalms 66, 67, 68
6 La terra ha donat el seu fruit: Déu, el nostre Déu, ens beneirà.
7 Déu ens beneirà, i tots els con ns de la terra el temeran.
Psalm 68
Per al director. Psalm de David. Càntic.
1 Déu s’aixeca: els seus enemics són dispersats, i els qui l’odien fugen davant d’ell.
2 Igual com s’esvaeix el fum, tu els esvairàs: com la cera es fon davant del foc, els malvats seran destruïts davant de Déu.
3 Però els justos se n’alegraran, exulta- ran davant Déu i tindran molt de goig.
4 Canteu a Déu, canteu psalms al seu Nom: feu pas al qui cavalca sobre els deserts, el seu Nom és Jah, i exulteu de goig davant d’ell.
5 Pare dels orfes i jutge de les viu- des és Déu en la residència de la seva santedat.
6 Déu fa habitar els solitaris en una llar, fa sortir els presoners a la pros- peritat, però els rebels habiten en la terra erma.
7 Oh Déu, quan sorties davant del teu poble, quan marxaves pel desert –Selah–,
8 la terra tremolava, els cels també rajaven davant Déu: el mateix Sinaí tremolava davant Déu, el Déu d’Israel. 9 Tu escampares una pluja de dons, oh Déu: vas redreçar la teva herència quan estava exhaurida.
10 La teva congregació hi habità: tu, oh Déu, en la teva bondat proveïres per al desvalgut.
11 El Senyor donà la paraula: aque- lles que proclamen les noves són un gran exèrcit.
12 Els reis dels exèrcits fugen, fugen; i aquella que restà a casa reparteix el botí.
645


































































































   651   652   653   654   655