Page 67 - Biblia Català TBS
P. 67

un aplec de pobles, i donaré aquesta terra a la teva llavor després de tu en possessió perpètua.
5 I ara els teus dos  lls que t’han nascut a la terra d’Egipte, abans que jo vingués a tu a Egipte, són meus. Efraïm i Manassès, igual que Rubèn i Simeó, seran meus.
6 I la teva generació que engen- dris després d’ells seran teus, seran anomenats pel nom dels seus ger- mans en llur herència.
7 I quan jo tornava de Padan, Raquel va morir al meu costat a la terra de Canaan, pel camí, a una certa distància abans d’arribar a Efrata, i la vaig sepultar allà, al camí d’Efrata, ço és Betlem.
8 I Israel veié els  lls de Josep, i digué: Qui són aquests?
9 I Josep digué al seu pare: Són els meus  lls que Déu m’ha donat aquí. I ell digué: Porta-me’ls, si us plau, i els beneiré.
10 I els ulls d’Israel s’havien entelat per la vellesa, i no hi podia veure. I li’ls atansà, i ell els besà i els abraçà. 11 I Israel digué a Josep: Mai no havia pensat tornar a veure la teva cara i, heus aquí, Déu m’ha fet veure  ns i tot la teva llavor.
12 I Josep els tragué dels seus genolls, i s’inclinà de cara a terra.
13 I Josep els prengué tots dos, Efraïm a la seva dreta, a l’esquerra d’Israel, i Manassès a la seva esquer- ra, a la dreta d’Israel, i els va atansar a ell.
14 I Israel estengué la mà dreta i la posà damunt del cap d’Efraïm, que era el petit, i l’esquerra damunt del cap de Manassès, encreuant les mans, malgrat que Manassès era el primogènit.
15 I beneí Josep i digué: El Déu davant del qual els meus pares Abraham i Isaac van caminar, el Déu que m’ha pasturat tota la meva vida  ns al dia d’avui:
48:9 He 11:21 49:1 Nm 24:14
Gènesi 48, 49
16 que l’Àngel que m’allibera de tot mal beneeixi aquests nois; i en ells sigui anomenat el meu nom, i el nom dels meus pares Abraham i Isaac: que creixin  ns a esdevenir una multitud enmig de la terra.
17 I Josep veié que el seu pare posava la mà dreta damunt del cap d’Efraïm, i no li semblà bé als seus ulls, i agafà la mà del seu pare per passar-la del cap d’Efraïm al cap de Manassès.
18 I Josep digué al seu pare: Així no, pare meu, perquè el primogènit és aquest; posa la teva mà dreta sobre el seu cap.
19 I el seu pare s’hi negà, i digué: Ho sé,  ll meu, ho sé; també ell serà un poble, i també ell serà gran. Tanmateix el seu germà petit serà més gran que ell, i la seva llavor esdevindrà una multitud de nacions. 20 I aquell dia els beneí, dient: Israel beneirà per mitjà teu, dient: Déu et faci com Efraïm i com Manassès. I posà Efraïm davant de Manassès.
21 I Israel digué a Josep: Heus aquí, jo m’estic morint, però Déu serà amb vosaltres, i us farà tornar a la terra dels vostres pares.
22 I jo t’he donat una porció de més que als teus germans, la que amb la meva espasa i amb el meu arc vaig prendre de la mà dels amorreus.
49
anunciaré el que us esdevindrà al  nal dels dies.
2 Aplegueu-vos i escolteu,  lls de Jacob, i escolteu Israel, el vostre pare.
3 Rubèn, tu ets el meu primogènit, la meva força i el principi del meu vigor, preeminència en dignitat i preeminència en poder.
4 Inestable com les aigües, no tin- dràs preeminència, perquè vas pujar al llit del teu pare; llavors el vas profanar, ell va pujar al meu jaç.
I Jacob cridà els seus  lls,
i digué: Reuniu-vos, que us
67


































































































   65   66   67   68   69