Page 729 - Biblia Català TBS
P. 729

Eclesiastès (Cohèlet)
1Paraules del Predicador,  ll de David, rei a Jerusalem.
2 Vanitat de vanitats, diu el Predicador: vanitat de vanitats, tot és vanitat.
3 Quin guany en té l’home de tot el seu treball amb què s’afanya sota el sol?
4 Una generació se’n va i una altra generació ve: però la terra perdura sempre.
5 Ielsolsurt,ielsolespon:i anhela d’arribar al seu lloc, allà on s’aixeca.
6 Elventvacapalsud,igiracap al nord: va girant i girant, i el vent torna als seus trajectes.
7 Tots els torrents van cap al mar, però el mar no s’omple: del lloc on els torrents han sortit, allà se’n tor- nen a anar.
8 Totes les coses són treballoses, més del que l’home pot dir: l’ull no es cansa de mirar, i l’orella no s’atipa d’escoltar.
9 Què és allò que ha estat? És el que serà. Què és allò que es va fer? És elqueesfarà.Inohiharesdenou sota el sol.
10 ¿Hi ha alguna cosa de qual es pugui dir: Mira això, és nou!? De fet, ja existia en els temps del passat que ens han precedit.
11 No hi ha cap recordatori de les coses passades: i tampoc no hi haurà cap recordatori de les futures, entre aquells que vindran després.
12 Jo, el Predicador, era rei sobre Israel a Jerusalem.
1:12 1Re 4:1 1:16 1Re 3:12; 4:30 2:4 1Re 7:1-12
13 I vaig aplicar el meu cor a cercar i a recercar amb saviesa tot allò que es fa sota els cels: tasca feixuga aquesta, que Déu ha donat als  lls de l’home per ocupar-los.
14 He observat totes les obres que es fan sota el sol: i, heus aquí, tot és vanitat i a icció d’esperit.
15 Una cosa torçada no es pot adre- çar: i una cosa que manca no es pot comptar.
16 Jo vaig parlar amb el meu cor, dient: Heus aquí, jo he crescut i he acumulat saviesa més que tots els meus predecessors a Jerusalem, i el meu cor ha investigat molt la saviesa i el coneixement.
17 I vaig posar el meu cor a conèixer la saviesa, i a conèixer les follies i les necieses: vaig aprendre que també això és a icció d’esperit.
18 Perquè en la molta saviesa hi ha molt de neguit: i el qui augmenta el coneixement, augmenta el dolor.
3 Vaig triar en el meu cor d’esti- mular la meva carn amb el vi –però guiant el meu cor amb seny–, i d’agafar-me a la neciesa  ns que jo esbrinés en què seria bo que els  lls d’Adam s’ocupessin sota els cels du- rant els dies comptats de llurs vides. 4 Vaig emprendre grans obres, em vaig construir cases, em vaig plantar vinyes:
2
Jo vaig dir en el meu cor: Vine,
doncs, et provaré amb alegria, i veuràs el bé. Però, heus aquí, també això era vanitat.
2 De les rialles, vaig dir: Són una estupidesa; i del plaer: Què hi fa?
721


































































































   727   728   729   730   731