Page 779 - Biblia Català TBS
P. 779
podreixi, es busca un hàbil artesà per preparar una estàtua que no es mogui.
21 ¿No ho sabeu? ¿No ho escolteu? ¿No se us ha fet conèixer des del principi? ¿No heu entès els fona- ments de la terra?
22 Ell és el qui seu sobre el cercle de la terra, i els seus habitants són com llagostos. Ell és el qui estén com una gasa els cels, i els desplega com una tenda per habitar-hi.
23 Ell és el qui redueix els prínceps al no-res, i fa dels jutges de la terra una vanitat:
24 a penes han estat plantats, a penes han estat sembrats, a penes la seva soca ha arrelat a la terra, que bufarà sobre ells, i es marciran, i la tempesta se’ls endurà com ros- toll.
25 ¿A qui, doncs, em comparareu, i a qui seré igualat? diu el Sant.
26 Alceu els vostres ulls amunt, i mireu! ¿Qui ha creat aquests estels? El qui fa sortir el seu ben comptat exèrcit, els crida a tots pel nom, pel seu gran vigor i força poderosa, no en manca ni un.
27 ¿Per què dius, Jacob, i parles tu, Israel: El meu camí és amagat de Jahveh, i el meu judici passa desa- percebut del meu Déu?
28 ¿No ho has sabut, no ho has es- coltat? El Déu de l’eternitat, Jahveh, el Creador dels con ns de la terra, no es cansa ni es fatiga, i la seva intel·ligència és insondable.
29 Ell dóna força al cansat, i al qui no té gens de vigor li multiplica l’energia.
30 També els nois es fatiguen i es cansen, i els joves ensopeguen i cauen:
31 però els qui esperen en Jahveh renoven la força, alcen les ales com les àguiles, corren i no es fatiguen, caminen i no defalleixen!
41:4 Ap 1:17 41:8 2Cr 20:7; Jm 2:23
Isaïes 40, 41
41Estigueu en silenci davant meu, illes, i que els pobles renovin les forces; que s’atansin, i que llavors parlin. Apropem-nos junts
al judici.
2 ¿Qui ha fet pujar el just des de l’est, l’ha cridat al seu peu, li ha donat les nacions davant seu, i li ha sotmès els reis? Ell els ha lliurat com pols per a la seva espasa, com boll per al seu arc.
3 Ell els persegueix, passa amb pau per un sender on els seus peus mai no havien entrat.
4 ¿Qui ha obrat i ha fet això, cridant les generacions des del principi? Jo, Jahveh, el primer, i amb els darrers, Jo-sóc-Ell, el mateix.
5 Les illes ho han vist i tenen por, els con ns de la terra tremolen: s’apropen i arriben.
6 Cadascú ajuda el seu veí, i diu al seu germà: Esforça’t.
7 I l’artesà encoratja l’orfebre, el qui allisa amb el martell encoratja el qui bat sobre l’enclusa, dient de la soldadura: Bona feina! I la xa amb claus perquè no es mogui.
8 Però tu, Israel, el meu servent, Jacob, a qui he escollit, llavor d’Abraham, el meu amic,
9 a qui he pres dels extrems de la terra, i t’he cridat dels seus racons, i t’he dit: Tu ets el meu servent, t’he escollit, i no t’he rebutjat.
10 No tinguis por, perquè jo sóc amb tu. No et des ciïs, perquè jo sóc el teu Déu, jo t’enforteixo: sí, jo t’ajudaré; sí, jo et sostindré amb la mà dreta de la meva justícia.
11 Heus aquí, tots els que s’encenen contra tu seran avergonyits i confo- sos, seran com no-res; i els homes que lluiten contra tu seran destruïts. 12 Tu els cercaràs i no els trobaràs, els homes que contendeixen contra tu; els que fan guerra contra tu seran com el no-res, i com allò que no existeix.
771