Page 79 - Biblia Català TBS

15 Però quan el Faraó veié que hi havia un respir, endurí el seu cor i no els escoltà, tal com Jahveh havia dit.
16 I Jahveh va dir a Moisès: Digues a Aaron: Estén el teu bastó i colpeix la pols de la terra, i es tornarà mos- quits per tota la terra d’Egipte.
17 I ells ho van fer així. I Aaron va estendre la mà amb el bastó, i colpí la pols de la terra, i els mosquits es posaren sobre la gent i sobre el bestiar. Tota la pols de la terra esdevingué mosquits en tota la terra d’Egipte.
18 I els mags feren el mateix amb els seus encanteris per fer sortir mosquits, però no van poder. I hi havia mosquits sobre la gent i sobre el bestiar.
19 I els mags digueren al Faraó: Això és el dit de Déu. Però el cor del Faraó s’obstinà i no els escoltà, tal com Jahveh havia dit.
20 I Jahveh va dir a Moisès: Alça’t aviat al matí, i presenta’t davant del Faraó. Heus aquí, quan surti vers les aigües, li diràs: Així diu Jahveh: Deixa marxar el meu poble perquè em serveixi.
21 Perquè si no deixes marxar el meu poble, heus aquí, jo enviaré tàvecs contra tu i contra els teus servents i contra el teu poble i contra les teves cases. Les cases dels egip- cis s’ompliran d’eixams de tàvecs, i també la terra on ells s’estan.
22 I en aquell dia separaré la terra de Goixen on s’està el meu poble, perquè sobre ella no hi haurà cap eixam de tàvecs, a que sàpigues que jo, Jahveh, sóc al mig de la terra. 23 I faré redempció distingint entre el meu poble i el teu poble: demà hi haurà aquest senyal.
24 I Jahveh ho féu així, i vingueren grans eixams de tàvecs a la casa del Faraó i a la casa dels seus servents i per tota la terra d’Egipte; la terra fou
8:15 Ecl 8:11 8:26 Gn 46:34 8:32 Rm 2:5
Èxode 8, 9 devastada a causa dels eixams de
tàvecs.
25 I el Faraó cridà Moisès i Aaron, i digué: Aneu, oferiu sacri cis al vostre Déu dins de la terra.
26 I Moisès digué: No és correcte de fer-ho així, perquè oferiríem a Jahveh el nostre Déu una abomi- nació per als egipcis. Si oferim una abominació per als egipcis davant dels seus ulls, no ens apedregaran? 27 Anirem tres jornades de camí pel desert i oferirem sacri cis a Jahveh, el nostre Déu, tal com ell ens ha dit. 28 El Faraó digué: Jo us deixaré marxar al desert per oferir sacri cis a Jahveh, el vostre Déu, només que no aneu massa lluny. Supliqueu per mi.
29 I Moisès digué: Heus aquí, quan surti de davant teu, suplicaré a Jahveh que els eixams de tàvecs s’apartin del Faraó, dels seus ser- vents i del seu poble demà. Només que el Faraó no ens torni a enganyar no deixant marxar el poble perquè ofereixi sacri cis a Jahveh.
30 I Moisès sortí de davant del Faraó, i suplicà a Jahveh.
31 I Jahveh féu segons la paraula de Moisès, i apartà els eixams de tàvecs del Faraó, dels seus servents i del seu poble. No en restà ni un.
32 Però el Faraó endurí el seu cor també aquesta vegada, i no deixà marxar el poble.
9
Jahveh, el Déu dels hebreus: Deixa marxar el meu poble perquè em serveixi;
2 perquè si refuses de deixar-los marxar i encara els retens,
3 heus aquí, la mà de Jahveh serà sobre el teu ramat que tens al camp: hi haurà una pesta molt maligna sobre els cavalls, sobre els ases, sobre els camells, sobre els bous i sobre les ovelles.
I Jahveh va dir a Moisès: Vés al
Faraó, i digues-li: Així ha parlat
71