Page 809 - Biblia Català TBS
P. 809

què he sentit la veu del corn, ànima meva, el crit de la batalla.
20 La destrucció es proclama sobre la destrucció, perquè tota la terra ha estat espoliada, sobtadament han estat espoliades les meves tendes, en un moment, els meus tendals.
21 ¿Fins quan veuré la senyera, i escoltaré el so del corn?
22 Perquè el meu poble és neci, no m’han conegut; ells són  lls insen- sats, i no tenen enteniment; són llestos per fer el mal, però no saben fer el bé.
23 Vaig mirar la terra i, heus aquí, era sense forma i buida; i vaig mirar els cels, i no hi havia la seva llum. 24 He mirat les muntanyes, i, heus aquí, tremolen; i tots els turons tron- tollen.
25 He mirat i, heus aquí, no hi havia cap home; i tots els ocells dels cels havien fugit.
26 He mirat i, heus aquí, la terra fèr- til era un desert; i totes les seves ciu- tats havien estat enderrocades davant Jahveh, a causa de la seva ira encesa.
27 Perquè així diu Jahveh: Tota la terra serà una desolació, però no faré una destrucció total.
28 Per això la terra està de dol, i els cels són negres a dalt, perquè he parlat; m’ho he proposat, i no me’n penediré, i no em faré enrere.
29 Al crit dels cavallers i dels arquers tota la ciutat fugirà; entraran pels boscos, i pujaran als penya-segats; totes les ciutats seran abandonades, i no hi haurà ningú que hi habiti.
30 ¿I tu, espoliada, què faràs? Ni que et vesteixis d’escarlata, ni que t’adornis amb ornaments d’or, ni que et posis pintura als ulls, t’embelliràs per no res; els teus amants t’han menyspreat, cerquen la teva vida.
31 Perquè he escoltat el crit com d’una partera, l’a icció com d’una que infanta per primer cop; el crit de la  lla de Sió que panteixa i estén
5:2 Tt 1:16
Jeremies 4, 5
les seves mans: Ai de mi ara, perquè la meva ànima defalleix a causa dels assassins!
5
Recorreu els carrers de Jerusalem
i mireu, doncs, i esbrineu i cer- queu en les seves places, si trobeu un home, si n’hi ha un de sol que practiqui la justícia, que cerqui la veritat: i la perdonaré.
2 I si diuen: Viu Jahveh!, certament juren en fals.
3 Oh Jahveh, ¿els teus ulls no miren la veritat? Tu els has copejat, però no els ha dolgut; els has consumit, però han refusat de rebre la correcció; han endurit les seves cares més que un roc, han refusat de penedir-se.
4 I jo em deia: Només són els po- bres, aquests són necis perquè no coneixen el camí de Jahveh, el judici de llur Déu.
5 Aniré als poderosos, i parlaré amb ells; perquè ells coneixen el camí de Jahveh, el judici de llur Déu. Certament tots alhora han trencat el jou, han romput els lligams.
6 Per això els atacarà el lleó del boscatge, el llop dels deserts els des- truirà, el lleopard estarà a l’aguait de llurs ciutats; tot el qui surti d’elles serà esbocinat; perquè són moltes les seves transgressions, molt greus són les seves apostasies.
7 Com t’ho perdonaré? Els teus  lls em van deixar, i van jurar per aquells que no són déus; quan els vaig saciar, ells van cometre adul- teri, i es van aplegar junts a la casa d’una prostituta.
8 Cavalls atipats, lascius, cadascú renilla per la muller del seu proïsme. 9 ¿No t’he de castigar per aquestes coses? –declaració de Jahveh. ¿I no es venjarà la meva ànima d’una nació com aquesta?
10 Pugeu sobre les seves muralles, i destruïu; però no ho feu com-
801


































































































   807   808   809   810   811