Page 818 - Biblia Català TBS

Jeremies 11, 12
de Jerusalem, altars on fer pujar fum a Baal.
14 Tu, doncs, no preguis per aquest poble, i no aixequis per ells clam ni pregària: perquè no escoltaré en el temps que ells em cridin a causa del seu mal.
15 ¿Què hi fa la meva estimada a casa meva? Hi fa moltes intrigues! ¿Podria la carn santi cada allunyar de tu el teu mal? Llavors estaries alegre.
16 Jahveh havia anomenat el teu nom: Olivera verda, bonica, de bon fruit; però ara, amb el soroll d’un gran tumult, ha encès un foc contra ella, i els seus brancams han estat trencats.
17 Perquè Jahveh dels exèrcits, el qui et plantà, ha pronunciat el mal contra tu, pel mal que la casa d’Israel i la casa de Judà s’han fet a si matei- xes, per provocar-me, per haver fet pujar fum a Baal.
18 I Jahveh m’ho ha fet saber, i, ara, ho sé; tu em vas mostrar les seves obres.
19 I jo era com un anyell dòcil que porten a escorxar, i no sabia que havien tramat complots contra mi: Destruïm l’arbre amb el seu fruit, i tallem-lo de la terra dels vivents, que el seu nom no es recordi mai més.
20 Però tu, Jahveh dels exèrcits, que jutges amb justícia, que proves els ronyons i el cor, fes-me veure la teva venjança contra ells, perquè a tu he encomanat la meva causa.
21 Per tant, així diu Jahveh referent als homes d’Anatot, que cerquen la teva vida, dient: No profetitzis en el Nom de Jahveh, i no moriràs en la nostra mà.
22 Per tant, així diu Jahveh dels exèrcits: Heus aquí, jo els castigaré; els joves moriran per l’espasa, els seus lls i les seves lles moriran de fam,
11:19 Jr 18:18 12:2 Is 29:13 810
23 i no els restarà cap romanent; perquè portaré mal als homes d’Anatot, en el temps de llur càstig.
12
Tu ets just, Jahveh, quan jo
pledejo amb tu. Només vull parlar amb tu dels teus judicis: ¿Per què prospera el camí dels malvats? ¿Per què estan tranquils tots els qui actuen amb traïdoria?
2 Tu els has plantat, i han arrelat; continuen endavant, i fan fruit; tu ets a prop de llur boca, però lluny de llurs ronyons.
3 Però tu, Jahveh, em coneixes. Tu em veus, i proves el meu cor envers tu; arrossega’ls com ovelles a l’escorxador, i separa’ls per al dia de la matança.
4 ¿Fins quan estarà de dol la terra, i l’herba de tot el camp es marcirà? Per la maldat dels qui hi habiten, el bestiar i els ocells han estat consu- mits; perquè han dit: Ell no veurà el nostre nal.
5 Si ja et cansaves corrent amb els que van a peu, ¿com podràs rivalit- zar amb els cavalls? I si tu estaves con at en una terra de pau, ¿què faràs en la crescuda del Jordà?
6 Perquè també els teus germans i la casa del teu pare, també ells han actuat amb traïdoria contra tu; també ells mateixos han convocat una multitud darrere teu. No con ïs en ells, encara que et parlin amb bones paraules.
7 He deixat la meva casa, he aban- donat el meu heretatge, he lliurat allò que estimava la meva ànima a les mans del seus enemics.
8 El meu heretatge ha estat per a mi com un lleó en el bosc; ell va rugir contra mi, per això l’he odiat.
9 El meu heretatge és un ocell de rapinya bigarrat; els ocells rapinyai- res són tots al voltant contra ell. Veniu, reuniu-vos, totes les bèsties del camp, veniu a devorar.