Page 82 - Biblia Català TBS
P. 82

Èxode 10, 11
vegetació de la terra, tot allò que ha deixat la pedregada.
13 I Moisès va estendre el seu bastó damunt la terra d’Egipte, i Jahveh portà un vent de llevant sobre el país tot aquell dia i tota aquella nit. Al matí, el vent de llevant havia dut la llagosta.
14 I la llagosta pujà per tota la terra d’Egipte, i s’estengué per tot el terri- tori d’Egipte en grans quantitats. Mai abans no hi havia hagut una llagosta com aquella, ni després no n’hi hagué com aquella.
15 I cobrí la superfície de tota la terra, i la terra s’enfosquí, i es menjà totes les plantes de la terra i tot el fruit dels arbres que havia deixat la pedregada. I no restà res de verd en els arbres ni en les plantes del camp per tota la terra d’Egipte.
16 I el Faraó s’afanyà a cridar Moisès i Aaron, i digué: He pecat contra Jahveh, el vostre Déu, i contra vosal- tres.
17 I ara perdoneu, doncs, el meu pecat, només aquesta vegada, i supli- queu Jahveh, el vostre Déu, que aparti de mi almenys aquesta mort. 18 I Moisès sortí de davant del Faraó, i suplicà Jahveh.
19 I Jahveh féu girar un vent de ponent molt fort, i féu aixecar la llagosta, i la llançà al Mar Roig. No restà ni una llagosta en tot el territori d’Egipte.
20 Però Jahveh obstinà el cor del Faraó, i no deixà marxar els  lls d’Israel.
21 I Jahveh va dir a Moisès: Estén la teva mà cap al cel, i hi haurà tenebra damunt la terra d’Egipte, i una tene- bra que es podrà palpar.
22 I Moisès va estendre la seva mà cap al cel, i hi hagué una tenebra espessa per tota la terra d’Egipte durant tres dies.
23 No es veien els uns als altres, i ningú no s’alçà del seu lloc durant
10:14 Ps 78:46; 105:34; Ap 9:3 10:21 Ap 16:10 74
tres dies. Però per a tots els  lls d’Israel hi havia llum als seus estatges.
24 I el Faraó cridà Moisès i digué: Aneu, serviu Jahveh; que restin només el vostre bestiar menut i gros. També els vostres petits que marxin amb vosaltres.
25 I Moisès digué: També tu has de lliurar en la nostra mà els animals per als sacri cis i els holocaustos que hem d’oferir a Jahveh el nostre Déu.
26 I el nostre bestiar també vindrà amb nosaltres: no romandrà ni una peülla, perquè n’hem de prendre per servir Jahveh el nostre Déu. I nosaltres no sabem amb què hem de servir Jahveh  ns que arribem allà. 27 Però Jahveh obstinà el cor del Faraó, i no volgué deixar-los marxar. 28 I el Faraó li digué: Vés-te’n lluny de mi! Guarda’t de tornar a veure la meva cara, perquè el dia que vegis la meva cara, moriràs.
29 I Moisès digué: Tal com dius: No tornaré a veure més la teva cara.
11
sobre el Faraó i sobre els egipcis, després d’això ell us deixarà mar- xar d’aquí. Quan us deixi marxar d’aquí, certament us expulsarà del tot d’aquí.
2 Parla ara a les orelles del poble i que cada home demani al seu veí, i cada dona a la seva veïna objectes de plata i objectes d’or.
3 I Jahveh donà al poble gràcia als ulls dels egipcis. I Moisès era un home molt important a la terra d’Egipte, als ulls dels servents del Faraó i als ulls del poble.
4 I Moisès va dir: Així ha parlat Jahveh: Cap a mitjanit sortiré al mig d’Egipte,
5 i tot primogènit al país d’Egipte morirà, des del primogènit del
I Jahveh havia dit a Moisès:
Encara enviaré una altra plaga


































































































   80   81   82   83   84