Page 878 - Biblia Català TBS
P. 878

Lamentacions 4
3 Fins els monstres marins donen el pit, alleten els seus petits: però la  lla del meu poble s’ha tornat cruel, com els estruços del desert.
4 La llengua del nadó s’enganxa de set al paladar: els infants demanen pa, però ningú no els en parteix ni un tros.
5 Els que menjaven gormanderies es desmaien pels carrers: els que es- taven criats entre coixins d’escarlata s’abracen als femers.
6 Perquè la iniquitat de la  lla del meu poble ha estat més gran que el pecat de Sodoma, que fou capgirada en un moment, sense cap mà que s’hi interposés.
7 Els seus nazireus eren més purs que la neu, més blancs que la llet, més vermells de cos que els robins, la seva resplendor era com de sa r.
8 Però ara el seu semblant s’ha enfosquit com la negror: no se’ls reconeix pels carrers; la seva pell s’adhereix als seus ossos, s’asseca, es torna com fusta.
9 Han estat més venturosos els morts per l’espasa que els morts per la fam: perquè aquests s’esgoten len- tament traspassats per la mancança dels fruits del camp.
10 Les mans de les dones compassi- ves han cuit els seus propis infants: els han fet servir d’aliment en la destrucció de la  lla del meu poble.
11 Jahveh ha complert el seu furor, ha vessat la seva ira encesa: i ha encès un foc a Sió, que ha devorat els seus fonaments.
12 Els reis de la terra, i tots els ha- bitants del món, no es creien que
4:6 Gn 19:25 4:10 Dt 28:53; Jr 19:9 870
l’adversari i l’enemic pogués entrar pels portals de Jerusalem.
13 Això ha succeït per causa dels pecats dels seus profetes, per les iniquitats dels seus sacerdots, que han vessat enmig d’ella la sang dels justos.
14 Vaguen com cecs pels carrers, s’han contaminat amb sang: ningú no pot tocar els seus vestits.
15 Aparteu-vos, som impurs! –els cridaven. Aparteu-vos, aparteu-vos, no ens toqueu! Quan fugien i anaven errants, deien entre les nacions: Mai més no hi podran habitar.
16 El rostre de Jahveh els ha disper- sat, no se’ls tornarà a mirar: no han respectat les persones dels sacerdots, no han mostrat favor als ancians.
17 Mentrestant els nostres ulls es consumien esperant debades el nos- tre ajut: des de les nostres talaies esperàvem en una nació que no ens podia salvar.
18 Cacen els nostres passos, per no deixar-nos sortir a les nostres places: la nostra   s’atansa, els nostres dies s’han acomplert, perquè ha arribat la nostra  .
19 Els nostres perseguidors són més lleugers que les àguiles dels cels: ens han perseguit furiosament per les muntanyes, ens han preparat una emboscada al desert.
20 L’alè dels nostres narius, l’ungit de Jahveh, ha estat capturat en llurs fosses; aquell de qui havíem dit: A la seva ombra viurem entre les nacions.
21 Alegra’t, i estigues contenta,  lla d’Edom, que habites a la terra d’Us;


































































































   876   877   878   879   880