Page 951 - Biblia Català TBS
P. 951
un, a qui aquests sàtrapes havien de donar comptes, a que el rei no fos perjudicat en res.
3 Aquest Daniel es distingia sobre els presidents i els sàtrapes, perquè hi havia en ell un esperit superior, i el rei pensava establir-lo sobre tot el regne.
4 Llavors els presidents i els sàtrapes cercaven de trobar alguna acusació contra Daniel concernent el regne, però no podien trobar cap acusació ni cap falta: perquè era del, i no s’hi trobà en ell cap negligència ni cap falta.
5 Llavors aquests homes digueren: No trobarem contra aquest Daniel cap acusació, llevat que trobem el càrrec contra ell en la llei del seu Déu.
6 Llavors els presidents i els sàtrapes es reuniren junts davant del rei, i li digueren així: Que el rei Darius vis- qui per sempre!
7 Tots els presidents del regne, els prefectes i els sàtrapes, els consellers i els governadors, aconsellen de pro- mulgar un edicte reial i de posar en vigor un interdicte: Que qualsevol que durant trenta dies faci una peti- ció a qualsevol déu o home fora de tu, oh rei, que sigui llançat a la fossa dels lleons.
8 Ara, oh rei, estableix l’interdicte i signa l’escrit, a que hom no el pugui canviar, segons la llei de Mèdia i de Pèrsia, que és irrevoca- ble.
9 Per això, el rei Darius signà l’es- crit i l’interdicte.
10 I Daniel, quan s’assabentà que l’escrit havia estat signat, pujà a casa seva. I tenia les nestres de la cambra alta obertes vers Jerusalem, i tres vegades al dia es posava de genolls, i pregava i donava gràcies davant del seu Déu, tal com ho feia abans.
6:3 Dn 5:12 6:8 Est 1:19 6:10 1Re 8:44-52
Daniel 6
11 Llavors aquells homes s’ajuntaren, i van trobar Daniel pregant i supli- cant gràcia davant del seu Déu.
12 Llavors s’acostaren i parlaren da- vant del rei concernent l’interdicte reial: ¿No has signat un interdicte segons el qual, tothom que durant trenta dies demani quelcom a qual- sevol déu o home fora de tu, oh rei, sigui llançat a la fossa dels lleons? El rei va respondre, i digué: Això és cert, segons la llei de Mèdia i de Pèrsia, que és irrevocable.
13 Llavors respongueren i digueren en presència del rei: Doncs Daniel, que és dels lls de la deportació de Judà, no fa cas de tu, oh rei, i tam- poc no fa cas de l’interdicte que has signat, i tres vegades al dia fa la seva petició.
14 Llavors el rei, quan estigué assa- bentat de l’assumpte, es disgustà molt amb si mateix, i es féu el propòsit d’alliberar Daniel, i encara a la posta del sol s’esforçava per alliberar-lo.
15 Llavors aquells homes s’ajun- taren davant del rei, i digueren al rei: Sàpigues, oh rei, que segons la llei de Mèdia i de Pèrsia qualsevol interdicte i edicte que el rei estableix és irrevocable.
16 Llavors el rei manà que por- tessin Daniel, i el van llançar a la fossa dels lleons. El rei parlà, i digué a Daniel: Que el teu Déu, que tu serveixes contínuament, que ell t’alliberi.
17 I portaren una pedra, i la posa- renalabocadelafossa,ielreila segellà amb el seu anell i amb l’anell dels seus magnats, a que el decret contra Daniel fos irrevocable.
18 Llavors el rei se n’anà al seu palau, i passà la nit en dejú; i no portaren cap diversió davant seu, i li va fugir la son.
19 L’endemà el rei s’alçà a l’alba, i anà de pressa a la fossa dels lleons.
943