Page 954 - Biblia Català TBS
P. 954

Daniel 8
8L’any tercer del regnat del rei Belsatsar, jo, Daniel, vaig tenir una visió, després d’aquella que
havia tingut al principi.
2 I jo mirava en aquella visió. I succeïa mentre mirava, que jo era a Susa, la ciutadella que hi ha a la província d’Elam, i vaig veure en la visió que jo era vora el canal d’Ulai.
3 I vaig alçar els ulls, i vaig mirar i, heus aquí, un moltó dret davant del canal, i tenia dos corns: i els dos corns eren alts, però l’un era més alt que l’altre, i el més l’alt s’alçà el darrer.
4 Vaig veure el moltó envestint cap al’oesticapalnordicapalsud; i cap bèstia no es podia mantenir davant d’ell, i ningú no es podia es- capar de la seva mà; i obrava segons el seu plaer, i creixia.
5 I mentre ho estava considerant, heus aquí que venia un boc jove, des de l’oest, damunt la faç de tota la terra, però sense tocar a terra; i aquell boc tenia un corn notable entre els seus ulls.
6 I arribà al moltó que tenia els dos corns, que havia vist dret davant del canal, i va córrer cap a ell amb tota la fúria de la seva força.
7 I el vaig veure com s’atansava al moltó, i s’irrità contra ell, i copejà el moltó i li trencà els seus dos corns, i el moltó no tingué força per man- tenir-se dret davant seu, i el llançà a terra i el trepitjà, i no hi hagué ningú que alliberés el moltó de la seva mà.
8 I el boc jove es féu immensament gran: i quan era fort, el corn gran es trencà, i s’aixecaren quatre corns no- tables en el seu lloc, vers els quatre vents dels cels.
9 I d’un d’ells sortí un corn petit, que es va fer extraordinàriament gran vers el sud, i vers l’est, i vers la terra d’esplendor;
8:2 Est 1:2 8:16 Lc 1:19, 26 946
10 i va créixer  ns a l’exèrcit dels cels, i va fer caure a terra una part de l’exèrcit i dels estels, i els trepitjà. 11 I s’engrandí  ns a arribar al prín- cep de l’exèrcit, i per ell fou tret el sacri ci continu, i fou enderrocat el lloc del seu santuari.
12 I li fou donat un exèrcit contra el sacri ci continu, a causa de la trans- gressió, i llançà la veritat pel terra, i féu el que volgué, i prosperà.
13 I vaig escoltar un sant que parla- va, i un altre sant digué a aquell que parlava: ¿Fins quan durarà la visió del sacri ci continu, i la transgressió devastadora, per deixar que tant el santuari com l’exèrcit siguin trepit- jats?
14 I em digué: Fins a dos mil tres- cents vespres i matins; llavors el santuari serà netejat.
15 I s’esdevingué que, quan jo, Daniel, considerava la visió, i cer- cava comprendre-la, que, heus aquí, es presentà davant meu com la sem- blança d’un home.
16 I vaig escoltar una veu d’home entre els marges de l’Ulai, que cri- dava, i deia: Gabriel, fes entendre a aquest home la visió.
17 I vingué prop d’on jo era, i quan arribà, vaig tenir por, i vaig caure sobre el meu rostre. I em digué: Entén,  ll d’home, perquè la visió és per al temps de la  .
18 I mentre ell parlava amb mi, vaig restar inconscient sobre el meu rostre, al terra; però ell em tocà, i em féu estar dret al mateix lloc d’abans. 19 I digué: Heus aquí, jo et faré saber el que s’esdevindrà a la   de la indignació: perquè al temps  xat s’esdevindrà la  .
20 El moltó que has vist, que tenia dos corns, són els reis de Mèdia i de Pèrsia.
21 I el boc pelut, és el rei de Javan; i el gran corn que hi havia entre els seus ulls és el primer rei;


































































































   952   953   954   955   956