Page 957 - Biblia Català TBS
P. 957

comprendre la paraula i va entendre la visió.
2 En aquells dies jo, Daniel, vaig estar a igit tres setmanes de dies;
3 no vaig menjar pa desitjable, i no van entrar ni carn ni vi a la meva boca, ni em vaig ungir amb ungüent,  ns que es van complir tres setmanes de dies.
4 I el dia vint-i-quatre del primer mes, quan era vora la riba del gran riu, que és el Tigris,
5 vaig alçar els meus ulls i vaig mirar i, heus aquí, un home vestit de lli, i els seus lloms cenyits d’or pur d’Ufaz,
6 i el seu cos era com el crisòlit, i el seu rostre com l’aparença del llam- pec, i els seus ulls com torxes  ame- jants, i els seus braços i els seus peus tenien l’aspecte del bronze brunyit, i la veu de les seves paraules era com la veu d’una multitud.
7 I solament jo, Daniel, vaig veure aquesta visió, i els homes que eren amb mi no veieren la visió, sinó que caigué una gran tremolor sobre ells, i fugiren a amagar-se.
8 I jo estava sol, i vaig veure aques- ta gran visió, i vaig restar sense força, i el meu aspecte es des gurà, i no tenia gens de força.
9 I vaig escoltar el so de les seves paraules: i quan vaig escoltar el so de les seves paraules, llavors jo vaig restar inconscient sobre el meu ros- tre, i amb el meu rostre a terra.
10 I heus aquí, una mà em tocà, i em sacsejà posant-me sobre els meus genolls i sobre els palmells de les meves mans.
11 I ell em digué: Daniel, home molt estimat, estigues atent a les paraules que et parlo, i posa’t dret al teu lloc, perquè ara he estat enviat a tu. I quan m’hagué dit aquesta paraula, em vaig aixecar tremolant.
12 I em digué: No tinguis por, Daniel, perquè des del primer dia
Daniel 10
que disposares el teu cor a entendre i a humiliar-te davant del teu Déu, les teves paraules foren escoltades, i jo he vingut per causa de les teves paraules.
13 I el cap del regne de Pèrsia s’oposà a mi durant vint-i-un dies; però, heus aquí, Miquel, un dels caps principals, vingué a ajudar-me, i jo vaig romandre allà prop dels reis de Pèrsia.
14 I he vingut a fer-te entendre allò que ha d’esdevenir al teu poble al  nal del dies, perquè la visió és enca- ra per molts dies.
15 I mentre ell em deia aquestes paraules, vaig posar el meu rostre de cara a terra, i vaig emmudir.
16 I heus aquí, com una semblança dels  lls dels homes em tocà els llavis; i jo vaig obrir la boca, i vaig parlar, i vaig dir al qui era dret da- vant meu: Senyor meu, a causa de la visió m’ha tornat l’angoixa, i no tinc força.
17 ¿I com podrà aquest servent del meu senyor parlar amb aquest el meu senyor? Pel que fa a mi, ara no tinc gens de força, i no em resta més alè.
18 I aquell que tenia l’aparença d’un home em tocà novament, i m’enfortí, 19 i digué: No tinguis por, home molt estimat, pau a tu; sigues fort, sí, sigues fort. I mentre ell em parla- va, vaig ser enfortit, i vaig dir: Que el meu senyor parli, perquè m’has enfortit.
20 I digué: ¿Saps per què he vingut a tu? Ara, però, he de tornar a lluitar contra el cap de Pèrsia; i quan hagi marxat, heus aquí, el cap de Javan vindrà.
21 Però, jo et declararé el que està escrit en l’escriptura de la veritat; i no hi ha ningú que s’esforci amb mi en aquestes coses, llevat de Miquel, el vostre príncep.
10:5 Ap 1:13, 15; 15:6 10:7 Ft 9:7 10;13, 21 Ap 12:7
949


































































































   955   956   957   958   959