Etapes
La traducció de la Santa Bíblia que us presentem és el resultat de molts anys de treball amb l’objectiu d’oferir als parlants dels Països Catalans una versió bíblica respectuosa i fidel amb el text que Déu inspirà, i que Ell mateix ha preservat al llarg dels segles fins als nostres dies.
La Societat Bíblica Trinitària (Trinitarian Bible Society), publicà la primera edició de l’Evangeli segons Joan en català el juliol del 1989, la primera edició del Nou Testament l’abril del 1999, i, finalment, la primera edició de la Bíblia completa el mes d’abril del 2009.
Característiques
Els textos hebreu i grec del que ha estat traduïda
La traducció al català s’ha fet a partir del textos hebreu i grec, anomenats Masorètic i Receptus, d’acord amb els criteris textuals de la Societat Bíblica Trinitària, definits en els seus principis. “La Societat Bíblica Trinitària utilitza l’hebreu del Text Masorètic com la base textual per a l’Antic Testament en les seves traduccions. Els jueus van tenir una gran cura durant els segles per conservar el text hebreu en la seva forma més pura; el seu treball va produir el que s’anomena normalment el Text Masorètic. Aquest text ha estat el text hebreu estàndard durant més de mil anys. En traduir l’hebreu a unes altres llengües,ocasionalment les traduccions antigues com la Septuaginta grega, la Vulgata llatina, i els Targums arameus es consulten a causa de la dificultat de l’hebreu. Però, com que Déu va donar el text originalment en hebreu, aquestes traduccions antigues s’han de tractar com a secundàries a l’hebreu. El Text Masorètic és la forma més fiable del text de l’Antic Testament, i és la base de totes les publicacions de la Societat per a l’Antic Testament”.
La traducció al català s’ha fet a partir del textos hebreu i grec, anomenats Masorètic i Receptus, d’acord amb els criteris textuals de la Societat Bíblica Trinitària, definits en els seus principis. “La Societat Bíblica Trinitària utilitza l’hebreu del Text Masorètic com la base textual per a l’Antic Testament en les seves traduccions. Els jueus van tenir una gran cura durant els segles per conservar el text hebreu en la seva forma més pura; el seu treball va produir el que s’anomena normalment el Text Masorètic. Aquest text ha estat el text hebreu estàndard durant més de mil anys. En traduir l’hebreu a unes altres llengües,ocasionalment les traduccions antigues com la Septuaginta grega, la Vulgata llatina, i els Targums arameus es consulten a causa de la dificultat de l’hebreu. Però, com que Déu va donar el text originalment en hebreu, aquestes traduccions antigues s’han de tractar com a secundàries a l’hebreu. El Text Masorètic és la forma més fiable del text de l’Antic Testament, i és la base de totes les publicacions de la Societat per a l’Antic Testament”.
“La Societat Bíblica Trinitària utilitza la forma del text grec del Nou Testament conegut com el Textus Receptus o Text Rebut. Aquest és el text que es troba darrere del Nou Testament de les traduccions de la Reforma. És una representació fidel del text que l’església ha utilitzat durant segles en diferents parts del món. És el resultat dels estudis textuals de erudits conservadors durant anys, tant abans com després de la Reforma, i representa majoritàriament els 5.000 manuscrits grecs disponibles. La Societat creu que aquest text és superior als textos utilitzats per les Societats Bíbliques Unides i uns altres editors de Bíblia, textos que tenen llur base en un pocs manuscrits des segle IV amb defectes seriosos, i que han estat editats fent servir els principis racionalistes l’erudició del segle XX”.
Els criteris de traducció emprats
Aquesta traducció s’ha dut a terme sota el principi anomenat d’equivalència formal, que busca mantenir la traducció el més pròxima possible al significat exacte de les paraules del text que tradueix, sense deixar de tenir en compte la seva comprensibilitat. Aquest principi de traducció sorgeix de creure que les Sagrades Escriptures van ser inspirades plenàriament i verbalment per Déu; és a dir, que Déu va inspirar tant el missatge com les paraules en que el transmeté. És el principi en que es basà les traduccions bíbliques de l’època de la Reforma del segle XVI.
Aquesta traducció s’ha dut a terme sota el principi anomenat d’equivalència formal, que busca mantenir la traducció el més pròxima possible al significat exacte de les paraules del text que tradueix, sense deixar de tenir en compte la seva comprensibilitat. Aquest principi de traducció sorgeix de creure que les Sagrades Escriptures van ser inspirades plenàriament i verbalment per Déu; és a dir, que Déu va inspirar tant el missatge com les paraules en que el transmeté. És el principi en que es basà les traduccions bíbliques de l’època de la Reforma del segle XVI.
L'ús de la lletra cursiva en el text
En aquesta versió els mots en cursiva representen opcions de traducció suplementàries o complementàries que no són explícites en el text original. Amb això es segueix un criteri bíblic clàssic en la traducció bíblica respectuosa amb la Paraula de Déu.
L'ús del nom Jahveh per designar Déu
Volent recollir la tradició de mantenir les consonants del nom de Déu com ens ha arribat, s’ha incorporat el nom JAHVEH on aquest apareix, seguint les directrius establertes en l’Onomàsticon Bíblic Hebreu-Català.
