El seu treball
Des de 1831 la Societat Bíblica Trinitària ha treballat en la publicació i distribució de versions fidels i fiables de les Sagrades Escriptures en diversos idiomes arreu del món. El desig de la Societat és garantir que els creients de tot arreu tinguin Bíblies fiables. Ministres, missioners i obrers cristians de més de 100 països, confien en la Societat per al seu subministrament regular de Bíblies, Nous Testaments, Evangelis, fulletons de l’Escriptura, fullets i targetes bíbliques. Moltes de les Escriptures subministrades s’ofereixen, en cas de necessitat, de forma gratuïta o a preus molt per sota del cost de publicació.
Les seves bases
La Societat, com el seu nom implica clarament, creu en la doctrina de la Trinitat. Hi ha tres persones a la Deïtat eterna del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, un sol Déu en tres persones, el mateix en substància, iguals en poder i glòria.
A més, la Societat fa un reconeixement explícit del miraculós naixement virginal del Senyor Jesu-Crist, la seva humanitat sense pecat, la seva mort a la creu, el poder expiatori de la seva preciosa sang, la seva resurrecció física i ascensió al cel, on està assegut fins que Ell torni per jutjar tots els homes, tant els vius com els morts, en l’últim dia. Així doncs, el Senyor Jesu-Crist, l’Unigènit del Pare, el Fill únic de Déu, és l’únic Salvador dels pecadors.
Atès el principi orientador del seu treball i testimoni, la Societat reconeix tota la Bíblia com la Paraula inspirada i infal·lible de Déu, la norma única, suprema i infal·lible de fe i de pràctica, preservada providencialment per Déu, i que pot fer als homes savis per a la salvació, per mitjà de la fe que és en Crist Jesús.
Les publicacions de la Societat contenen solament la Paraula de Déu, sense notes ni comentaris més enllà de les referències i capçaleres. La política de la Societat és de no fer servir mai imatges de personatges de la Bíblia ni el signe de la creu.
El treball de la Societat es manté sota la solemne convicció que no hi pot haver una unió veritable en qualsevol institució religiosa llevat que llurs principis deriven de la infal·lible Paraula de Déu i les seves lleis s’estableixin d’acord amb la Paraula.
Encara que no afirma que la Versió Autoritzada (coneguda en alguns països com la versió del rei Jaume), o qualsevol altra versió, sigui perfecta, se sap que els traductors de la Versió Autoritzada reconeixien la inspiració divina, l’autoritat i infal·libilitat de les Sagrades Escriptures; l’ús profitós de la seva traducció durant gairebé 400 anys és una prova de la benedicció del Senyor sobre llur treball. És la traducció anglesa més fidel i fiable de les existents, i és l’única versió en anglès que publica la Societat.
La Societat reconeix la seva dependència de la provisió de Déu per continuar els treballs i de la seva benedicció sobre la seva Paraula perquè sigui eficaç en la salvació dels perduts.
Els textos de la Bíblia fets servir
El Text Hebreu: La Societat Bíblica Trinitària utilitza l’hebreu del Text Masorètic com la base textual per a l’Antic Testament en les seves traduccions. Els jueus van tenir una gran cura al llarg dels segles per conservar el text hebreu en la seva forma més pura; el seu treball va produir el que s’anomena normalment el Text Masorètic. Aquest text ha estat el text hebreu estàndard durant més de mil anys. En traduir l’hebreu a unes altres llengües,ocasionalment les traduccions antigues com la Septuaginta grega, la Vulgata llatina, i els Targums arameus es consulten a causa de la dificultat de l’hebreu. Però, com que Déu va donar el text originalment en hebreu, aquestes traduccions antigues s’han de tractar com a secundàries a l’hebreu. El Text Masorètic és la forma més fiable del text de l’Antic Testament, i és la base de totes les publicacions de la Societat per a l’Antic Testament.
El Text Grec: La Societat Bíblica Trinitària utilitza la forma del text grec del Nou Testament conegut com el Textus Receptus o Text Rebut. Aquest és el text que hi ha darrere del Nou Testament en les traduccions de la Reforma. És una representació fidel del text que l’església ha utilitzat durant segles en diferents parts del món. És el resultat dels estudis textuals d’erudits conservadors durant anys, tant abans com després de la Reforma, i representa majoritàriament els 5.000 manuscrits grecs disponibles. La Societat creu que aquest text és superior als textos utilitzats per les Societats Bíbliques Unides i altres editors de la Bíblia, textos que tenen llur base en uns pocs manuscrits des del segle IV amb defectes seriosos, i que han estat editats fent servir els principis racionalistes de l’erudició del segle XX.
Principis de traducció fets servir
Actualment, les persones tendeixen a cercar versions de les Escriptures que siguin fàcils de llegir, de manera que explicades o parafrasejades es llegeixen com un llibre de contes. Així, moltes societats bíbliques segueixen un principi de traducció conegut com “equivalència dinàmica”. El principi subjacent en l’equivalència dinàmica és el d’intentar reproduir en l’idioma del receptor el mateix sentit que les Escriptures tenien originalment sobre aquells als quals es donaren per primera vegada. Els traductors que fan servir l’equivalència dinàmica intenten que els pensaments i les idees de la Bíblia per als lector d’avui siguin els mateixos que per als primers lectors. Aquest objectiu és prou noble: tanmateix, es fa amb poca consideració envers els mots dels textos en grec i hebreu. Els mots en si mateixos no se’ls considera tan importants com els pensaments o idees que hi ha darrere d’ells. La pregunta que cal fer-se és: Com es pot conèixer el pensament d’un escriptor del segle primer si no es transmet a través de les seves paraules?
L’home modern no coneix el pensament dels escriptors de l’Escriptura, el que tenim, però, són les seves paraules, i ha de transmetre fidelment aquestes paraules a les llengües dels pobles del món. La Societat creu en la inspiració verbal de les Escriptures, creu que les paraules de la Bíblia, i no solament els pensaments o idees, són inspirades i infal·libles, fa servir el principi de traducció conegut com a “equivalència formal”. Això vol dir que, sempre que sigui possible es transmet la gramàtica, la forma, el vocabulari i la sintaxi del grec i de l’hebreu. La Societat segueix el principi: “tan literal com sigui possible, i només tan lliure com calgui”, de manera que cada paraula del text es té en compte en la traducció. Aquests són els principis tradicionals normals de la traducció, els principis utilitzats en la traducció de les Escriptures i de les grans obres de la literatura de tots els temps.
La Societat tracta de comprendre les normes i els problemes tant dels idiomes originals com dels idiomes en els quals la Paraula de Déu es tradueix. D’aquesta manera, els modismes, les figures del llenguatge i el vocabulari difícil es tradueixen amb cura i amb reverència. La Bíblia és, al capdavall, la santa Paraula de Déu, i ha de ser tractada com a tal.
La Societat manté el recurs tradicional de mantenir d’usar la lletra cursiva o itàlica en el text. Aquest principi, utilitzat per primera vegada el 1534, és un mitjà útil per assegurar que el lector pugui distingir les paraules o les frases que s’han afegit al text. Aquest criteri s’aplica tant a les paraules que exigeix l’idioma original, o són implícites en ell o pel context i també d’altres termes auxiliars necessaris per completar el sentit del text.
Una pràctica de traducció habitual, que eviten els traductors de la Societat, és la substitució dels pronoms en el text grec o hebreu –ell, ella o això– per noms. D’aquesta manera, el lector té l’oportunitat d’interpretar la Bíblia per si mateix, sense les opinions subjectives dels traductors. Fins fa poc, aquesta manca de tractament interpretatiu del pronom era una pràctica comú en la traducció.
La Societat considera que la Bíblia és el Llibre de Déu, donat per inspiració divina per revelar-se a si mateix i l’Evangeli de la gràcia a la humanitat pecadora. Com a tal, no s’hi pot afegir ni treure res, ni es pot modificar per atraure els no creients, o per evitar ofendre l’home actual.
Avui en dia, l’objectiu dels traductors de la Societat és de traduir els textos grecs i hebreus. Això és molt important. Unes altres societats poden traduir d’unes altres llengües, com ara l’anglès o el francès, o prendre una versió simplificada com a base per a la seva traducció. La Societat creu que la gent a cada país i de cada llengua ha de tenir el dret i el privilegi de tenir la Bíblia traduïda de les llengües originals, en lloc de ser “filtrada” o distorsionada a partir d’una tercera llengua.
En resum, la Societat cerca produir traduccions literals, idiomàtiques i fiables que honorin Déu, a partir dels idiomes originals.
La raó de ser
Els cristians que creuen en la Bíblia de moltes parts del món, han expressat la seva creixent preocupació per les tendències liberals i ecumèniques de moltes de les organitzacions dedicades a la publicació i distribució de les Sagrades Escriptures. La infal·libilitat i l’autoritat de la Bíblia ja no són considerades vàlides per aquestes organitzacions, ni tampoc el seu objectiu principal és la glòria i l’honor de Déu. Ells treballen per produir bíblies que siguin “comprensibles” per a les masses. I com que ja no creuen que la Bíblia sigui infal·lible, es creuen lliures per traduir-la de la manera que considerin més adient. Això, sovint els porta a la paràfrasi, l’equivalència dinàmica, i a cooperar amb catòlics romans, unitaris, i jueus per produir “bíblies comuns” per a l’ús general. La conseqüència d’això és que aquest tipus de bíblies ja no és la Paraula de Déu com ell la va donar; aquestes bíblies són ara la Paraula de Déu com els homes l’han interpretat. Massa sovint, aquesta interpretació s’oposa a la veritable doctrina de la Paraula de Déu. Freqüentment, aquestes versions modernes afebleixen el testimoni de les Sagrades Escriptures sobre la divinitat de nostre Senyor Jesu-Crist en molts passatges importants, i estan molt per sota del nivell d’exactitud i fidelitat que s’ha d’exigir en la traducció de la Paraula de Déu.
Més d’un centenar de projectes de traducció bíblica s’han encetat per societats bíbliques de tendències ecumèniques, i molts cristians evangèlics es troben que no poden participar conscientment en aquestes tasques o donar suport a les societats que les promouen. La Societat es veu obligada a romandre en la veritable tradició reformada (bíblica) i evitar l’aparença d’una “unitat” que només es pot aconseguir mitjançant el compromís. No tenim cap desig de denigrar el que és bo del treball de qualsevol societat o organització, però aquests són temes vitals i qüestions importants de principi que fan que sigui impossible integrar la tasca de la Societat amb les Societats Bíbliques Unides o amb altres moviments liberals o ecumènics. La necessitat d’un testimoni clar i inflexible de la inspiració divina, fiabilitat i l’autoritat de les Sagrades Escriptures mai no ha estat tan necessària com avui dia. La importància vital de preservar la puresa de la Paraula de Déu i promoure la producció i distribució de traduccions de confiança, és el que hi ha darrera de la necessitat del testimoni de la Societat.