Page 731 - Biblia Català TBS

per donar-ho al qui complau Déu. També això és vanitat i a icció d’esperit.
3Per a tot hi ha el seu moment, i sota els cels hi ha un temps per a cada propòsit.
2 Un temps de nàixer, i un temps de morir. Un temps de plantar, i un temps d’arrencar allò que s’ha plan- tat.
3 Un temps de matar, i un temps de guarir. Un temps d’enderrocar, i un temps d’edi car.
4 Un temps de plorar, i un temps de riure. Un temps de plànyer-se, i un temps de dansar.
5 Un temps d’escampar les pedres, i un temps d’aplegar les pedres. Un temps d’abraçar, i un temps d’allunyar-se d’abraçar.
6 Un temps de cercar, i un temps de perdre. Un temps de guardar, i un temps de llançar.
7 Un temps d’esquinçar, i un temps de cosir. Un temps de callar, i un temps de parlar.
8 Un temps d’estimar, i un temps d’odiar. Un temps de guerra, i un temps de pau.
9 Quin pro t té de la seva feina aquell que hi treballa?
10 He vist l’ocupació que Déu ha donat als lls d’Adam perquè se n’ocupin.
11 Tot ho ha fet bonic al seu temps: i també ha cat l’eternitat en llur cor, sense que cap home pugui esbrinar l’obra que Déu ha fet des del principi ns al nal.
12 He comprès que no hi ha res de millor per a ells que alegrar-se i fer el bé durant la seva vida.
13 I també el fet que tothom mengi i begui, i vegi el bé de tota la seva feina, és un do de Déu.
14 He comprès que tot el que Déu fa és per sempre: a això no s’hi pot afegir res i d’això no se’n pot elimi-
Eclesiastès 2, 3, 4
nar res. I Déu ho fa perquè els homes tinguin por davant d’ell.
15 Allò que existeix, ja existia: i allò que serà, ja fou. I Déu demana compte del passat.
16 I encara he vist, sota el sol, que al lloc del judici hi havia la maldat; i al lloc de la justícia hi havia la maldat.
17 Vaig dir en el meu cor: Déu jut- jarà el just i el malvat, perquè allà hi ha un temps per a tot propòsit i per a tota obra.
18 Vaig dir en el meu cor, referent a la condició dels lls d’Adam, que Déu els provarà a que ells matei- xos vegin que són com les bèsties. 19 Perquè el destí dels lls d’Adam, i el destí de les bèsties, és el mateix destí: de la mateixa manera que un mor, l’altre també mor. I tots dos tenen un mateix alè vital, i l’home no avantatja en res a la bèstia, per- què tot és vanitat.
20 Tot va a un mateix lloc: tot ha estat fet de la pols, i tot tornarà a la pols.
21 ¿Qui coneix l’alè vital dels lls d’Adam que puja amunt, i l’alè vital de les bèsties que baixa avall, a la terra?
22 Ihevistquenohiharesde millor per a l’home que alegrar-se en les seves obres, perquè és la seva porció. Perquè, qui el portarà a veure allò que vindrà després d’ell?
4
3:11 Jb 11:7-8 3:17 Mt 25:32; Ap 20:11-12 3:20 Gn 3:19
I em vaig girar, i vaig veure totes
les opressions que es fan sota el sol: i vet aquí les llàgrimes dels oprimits, que no tenen qui els con- soli; i el poder és en la mà de llurs opressors, però ells no tenen ningú que els consoli.
2 Per això jo lloo els morts, que ja moriren, més que no pas els vius, que encara viuen.
3 Però encara millor que aquests dos és el qui no existeix, que no ha
723