Page 605 - Biblia Català TBS

6 molt menys l’home, que és un cuc, i el ll de l’home, un cuc vermell!
Job 25, 26, 27
4 els meus llavis no parlaran per- versitat, i la meva llengua no pro- nunciarà engany.
5 Lluny de mi de justi car-vos! Fins que expiri no m’apartaré de la meva integritat.
6 Mantinc la meva justícia, i no la deixaré anar, el meu cor no em retraurà cap dels meus dies.
7 Que el meu enemic acabi com el malvat, i el meu adversari com l’injust.
8 Perquè ¿quina és l’esperança del profà, encara que hagi rapinyat molt, quan Déu li retira l’ànima?
9 ¿Escoltarà Déu el seu crit quan l’a icció li vingui a sobre?
10 Si s’hagués delectat en el Totpoderós, hauria invocat Déu en tot moment.
11 Us mostraré el poder de la mà de Déu, no us amagaré allò que té pensat el Totpoderós.
12 Heus aquí, tots vosaltres ho heu vist. ¿Per què sou, doncs, tan extre- madament vans?
13 Aquesta és la porció que Déu té per a l’home malvat, i l’herèn- cia que els opressors rebran del Totpoderós.
14 Si els seus lls es multipliquen, són per a l’espasa; i la seva descen- dència no s’atiparà de pa.
15 Els qui el sobrevisquin seran se- pultatsenlamort,ilessevesviudes no els ploraran.
16 Encara que ell acumuli tanta plata com la pols, i preparés roba com el fang,
17 ho prepararà, però s’ho posarà el just, i l’innocent repartirà aquella plata.
18 Construeix la seva casa com l’arna, i com el guarda que es fa una cabana.
19 S’ajaurà ric, però no serà reco- llit: obrirà els seus ulls, però no hi serà.
26
I Job respongué, i digué:
2
dónes al qui no té força? ¿Has auxiliat el braç mancat de vigor?
3 ¿Quina mena de consell dónes al qui no té saviesa? ¿I quina abundàn- cia de sòlida saviesa fas conèixer?
4 ¿A qui has adreçat les paraules, i de qui és l’esperit que ha eixit de tu?
¿Quina mena d’ajuda
5 Els difunts s’estremeixen, sota les aigües, i també els seus habitants.
6 El sepulcre és nu davant d’ell, i la destrucció es troba al descobert.
7 Estén el nord sobre el buit, suspèn la terra sobre el no-res;
8 lliga les aigües dins dels seus nú- vols espessos, sense que els núvols s’esquincin sota d’ells.
9 Cobreix la faç del seu tron, desple- gant-hi el seu núvol al damunt;
10 ha traçat un cercle sobre les aigües, ns a la frontera de la llum amb la tenebra.
11 Les columnes dels cels tremo- len, i s’esveren a causa de la seva reprensió.
12 Amb el seu poder agita el mar, i amb la seva intel·ligència esclafa l’orgull.
13 Pel seu esperit els cels s’asserenen; la seva mà formà la serp esmunye- dissa.
14 Heus aquí, aquestes són les fronteres dels seus camins, però és només un murmuri el que percebem d’ell. I el tro del seu poder, qui el comprendrà?
27
2 Pel Déu vivent, que ha refusat la meva causa, i pel Totpoderós, que ha amargat la meva ànima:
3 mentre el meu esperit estigui en mi, i tingui l’alè de Déu en els meus narius,
26:6 Ps 139:8 27:3 Gn 2:7 27:8 Mt 16:26
I Job continuà el seu discurs,
i digué:
597