Page 75 - Biblia Català TBS

25 I Siporà prengué una pedra esmolada i tallà el prepuci del seu ll, i li llançà als seus peus, i digué: Certament m’ets un espòs de sang. 26 I ell el deixà. Llavors ella digué: Espòs de sang –a causa de la circum- cisió.
27 I Jahveh va dir a Aaron: Vés a trobar Moisès al desert. I se n’hi anà ieltrobàalamuntanyadeDéuiel besà.
28 I Moisès explicà a Aaron totes les paraules de Jahveh, que l’havia enviat, i tots els senyals que li havia manat.
29 I Moisès anà, i Aaron, i reuniren tots els ancians dels lls d’Israel.
30 I Aaron digué totes les paraules que Jahveh havia dit a Moisès, i ell va fer els senyals davant dels ulls del poble.
31 I el poble va creure i, quan escol- taren que Jahveh havia visitat els lls d’Israel i que havia vist la seva a icció, es prosternaren i adoraren.
5I després Moisès i Aaron anaren i digueren al Faraó: Així ha parlat Jahveh, el Déu d’Israel: Deixa mar-
xar el meu poble, perquè em celebri una festa al desert.
2 I el Faraó digué: Qui és Jahveh, perquè obeeixi la seva veu per deixar marxar Israel? No conec Jahveh, i tampoc no deixaré marxar Israel.
3 I ells digueren: El Déu dels hebreus ens ha vingut a trobar; per tant, deixa’ns anar a tres jornades de camí cap al desert i oferirem un sacri ci a Jahveh, el nostre Déu, a que no vingui contra nosaltres amb la pesta o amb l’espasa.
4 I el rei d’Egipte els digué: ¿Moisès i Aaron, per què atureu el poble dels seus treballs? Aneu a les vostres càr- regues!
5 I el Faraó digué: Heus aquí, ara el poble és nombrós a la terra, i els feu reposar de les seves càrregues!
5:2 Jb 21:15
Èxode 4, 5
6 I el Faraó manà aquell mateix dia als opressors del poble i als seus encarregats, dient:
7 No doneu més palla al poble per fer maons com ns ara, que vagin i recullin la palla ells mateixos.
8 I els exigireu la mateixa quantitat de maons que feien ns ara, sense restar-ne ni un. Perquè ells són uns ganduls, i per això criden, dient: Anem a oferir un sacri ci al nostre Déu.
9 Que la feina sobre els homes sigui més feixuga, que s’hi ocupin i no facin cas de paraules enganyadores.
10 I els opressors del poble i els seus encarregats sortiren, i parlaren al poble, dient: Això diu el Faraó: No us donaré més palla.
11 Aneu vosaltres mateixos i agafeu- vos palla d’on en trobeu, perquè la vostra feina no us serà reduïda en res. 12 I el poble s’escampà per tota la terra d’Egipte a aplegar rostoll en lloc de palla.
13 I els opressors els apressaven, dient: Acabeu les vostres feines, cada dia la que correspon al seu dia, com quan hi havia palla.
14 I els encarregats dels lls d’Israel, que els opressors del Faraó havien posat damunt d’ells, foren assotats, dient: Per què no heu acabat ni ahir ni avui la vostra tasca de maons com ns ara?
15 Ielsencarregatsdels llsd’Israel vingueren i es queixaren al Faraó, dient: Per què fas això als teus ser- vents?
16 No es dóna palla als teus ser- vents, i ens diuen: Feu maons! I heus aquí, els teus servents són assotats, però la culpa la té el teu poble.
17 I digué: Ganduls, sou uns gan- duls. Per això dieu: Anem a oferir sacri cis a Jahveh.
18 I ara aneu a treballar. I no se us donarà palla, però haureu de produir la mateixa quantitat de maons.
67