Page 1040 - Biblia Català TBS

Mateu 15
Qui maldigui del pare o de la mare, que se’l faci morir.
5 Però vosaltres dieu: El qui digui al pare o a la mare: Faig ofrena sagrada de qualsevol cosa que de mi us po- gués apro tar;
6 janocalquehonrielpareola mare. I així heu invalidat el mana- ment de Déu amb la vostra tradició. 7 Hipòcrites! Bé va profetitzar de vosaltres Isaïes, dient:
8 Aquest poble s’apropa a mi amb la seva boca i m’honra de llavis, però el seu cor és lluny de mi.
9 Però m’adoren en va perquè ense- nyen com a doctrines els manaments dels homes.
10 I va cridar la multitud i els digué: Escolteu i enteneu.
11 No és el que entra per la boca el que contamina l’home, sinó el que surt de la boca, això és el que conta- mina l’home.
12 Llavors se li van atansar els seus deixebles i li digueren: ¿Saps que els fariseus s’han escandalitzat quan han sentit això?
13 Ellresponguéidigué:Totaplanta que no ha plantat el meu Pare celes- tial serà desarrelada.
14 Deixeu-los. Són guies cecs de cecs, i si un cec guia un cec, tots dos cauran al clot.
15 I Pere respongué i li digué: Explica’ns aquesta paràbola.
16 I Jesús digué: ¿Tampoc vosaltres no teniu discerniment encara?
17 ¿No enteneu encara que tot el que entra en la boca va al ventre i es llança a la comuna?
18 En canvi, les coses que surten de la boca provenen del cor, i aquestes contaminen l’home.
19 Perquè del cor provenen els pensa- ments dolents, els homicidis, els adul- teris, les fornicacions, els robatoris, els falsos testimonis, les blasfèmies.
20 Aquestes són les coses que conta- minen l’home. Però menjar amb les mans sense rentar no contamina l’ho- me.
21 I Jesús va sortir d’allà i se n’anà a les contrades de Tir i de Sidó.
22 I heus aquí, una dona cananea que sortia d’aquells termes el va cri- dar, dient: Tingues misericòrdia de mi, Senyor, Fill de David. La meva lla està terriblement endimoniada. 23 Però ell no li respongué cap pa- raula. I els seus deixebles se li van atansar i li demanaven, dient: Fes-la marxar, perquè està cridant darrere de nosaltres.
24 Ell respongué i digué: No he estat enviat sinó a les ovelles perdudes de la casa d’Israel.
25 Però ella vingué i es va proster- nar davant d’ell dient: Senyor, aju- deu-me.
26 Ell respongué i digué: No està bé d’agafar el pa dels lls i llançar-lo als gossets.
27 I ella digué: Sí, Senyor. Però ns i tot els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos. 28 Llavors Jesús respongué i li digué: Oh dona, gran és la teva fe! Queesfaciperatuaixícomvols.Ila seva lla estigué guarida des d’aquell moment.
29 Jesús marxà d’allí i vingué vora la mar de Galilea. Va pujar a la mun- tanya i s’hi va asseure.
30 I se li van acostar grans multituds que duien amb ells coixos, cecs, muts, mutilats i molts d’altres, i els van posar als peus de Jesús i els va guarir.
31 De manera que les multituds s’admiraven veient parlar els muts, els mutilats guarits, els coixos cami- nar i els cecs veure-hi, i glori caven el Déu d’Israel.
32 I Jesús va cridar els seus deixebles i digué: Tinc compassió de la multi-
15:9-10 Is 29:13 15:19 Gn 6:5; Jr 17:9 15:32-39 Mc 8:1-10 1032