Page 1043 - Biblia Català TBS

18 I Jesús el va reprendre i el dimo- ni va sortir d’ell, i el noi restà guarit des d’aquell moment.
19 Llavors van venir els deixebles a Jesús en privat i digueren: ¿Com és que nosaltres no l’hem pogut expul- sar?
20 I Jesús els digué: Per la vostra incredulitat. Perquè en veritat us dic: Si teniu fe com un gra de mostassa direu a aquesta muntanya: Mou-te d’aquí cap allà, i s’hi mourà; i res no us serà impossible.
21 Però aquesta mena no surt sinó amb pregària i dejuni.
22 I mentre ells anaven per Galilea, Jesús els digué: El Fill de l’home ha de ser lliurat a les mans dels homes; 23 i el mataran, i al tercer dia serà ressuscitat. I es van posar molt tris- tos.
24 I quan van arribar a Cafarnaüm, els qui cobraven la didracma van anar a Pere, i li digueren: ¿El vostre mestre no paga la didracma?
25 Diu: Sí. I quan hagué entrat a casa, Jesús se li avançà, dient: Què et sembla, Simó? Els reis de la terra, ¿de qui cobren els tributs o els impostos, dels seus lls o dels estranys?
26 Pere li diu: Dels estranys. Jesús li digué: Per tant, els lls en són lliures.
27 Tanmateix, a que no els escan- dalitzem, vés al mar, llança l’ham i agafa el peix que surti primer. I quan li hauràs obert la boca, trobaràs un estàter. Pren-lo i dóna’ls-el per mi i per tu.
Mateu 17, 18
3 I digué: En veritat us dic, si no canvieu, i us torneu com els nens, no entrareu pas en el regne dels cels.
4 Per tant, el qui s’humiliï com aquest nen, aquest és el més gran en el regne dels cels.
5 I qui acull un nen com aquest en Nom meu, a mi m’acull.
6 Però el qui faci entrebancar un d’aquests petits que creuen en mi, li fóra millor que li pengessin al coll una pedra de molí d’ase i fos enfon- sat al fons del mar.
7 Ai del món per causa dels entre- bancs! Perquè cal que vinguin en- trebancs. Però ai d’aquell home per culpa del qual ve l’entrebanc.
8 Isilatevamàoelteupeuetfan entrebancar, talla’ls i llança’ls lluny de tu. Et val més entrar a la vida manc o coix que no pas ser llançat al foc etern tenint les dues mans i els dos peus.
9 I si el teu ull et fa entrebancar, arrenca’l i llança’l lluny de tu. Et val més entrar a la vida amb un sol ull que no pas ser llançat a l’infern de foc tenint els dos ulls.
10 Mireu de no menystenir cap d’aquests petits, perquè us dic que els seus àngels en els cels veuen sempre la faç del meu Pare que és en els cels. 11 Perquè el Fill de l’home ha vin- gut a salvar allò que era perdut.
12 Què us sembla? Si un home té cent ovelles i se n’esgarria una, ¿no deixa les noranta-nou i va a cercar l’esgarriada a les muntanyes?
13 I si aconsegueix de trobar-la, en veritat us dic que té més alegria per ella que per les noranta-nou que no es van esgarriar.
14 Així, no és la voluntat del vostre Pare que és en els cels que es perdi ni un d’aquests petits.
15 I si el teu germà peca contra tu, vés i corregeix-lo, entre tu i ell sol.
18
¿Qui és, doncs, el més gran en el regne dels cels?
2 I Jesús cridà un nen i el va posar enmig d’ells.
En aquell moment vingueren
els deixebles a Jesús, dient:
18:1 Mc 9:33-37 18:8-9 Mt 5:29, 30 18:10-14 Lc 15:3-7 18:15 Lc 17:3
1035