Page 1076 - Biblia Català TBS
P. 1076

Marc 10
16 I els prenia en braços, els imposa- va les mans i els beneïa.
17 I quan havia sortit per anar de camí, vingué un home corrent i s’agenollà davant seu i li va pregun- tar: Mestre bo, ¿què he de fer per heretar la vida eterna?
18 Jesús li digué: ¿Per què em dius bo? No hi ha ningú bo sinó un: Déu. 19 Saps els manaments: No come- tis adulteri, no matis, no robis, no diguis fals testimoni, no defraudis, honra el teu pare i la teva mare.
20 I va respondre i li digué: Mestre, he guardat totes aquestes coses des de la meva joventut.
21 I Jesús el mirà i el va estimar, i li digué: Et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor en el cel. I vine, segueix-me, havent pres la creu.
22 Però ell, abatut per aquestes pa- raules, se’n va anar trist, perquè tenia moltes possessions.
23 I Jesús va mirar al voltant i diu als seus deixebles: ¡Que difícilment entraran en el regne de Déu els qui tenen riqueses!
24 I els deixebles es van astorar de les seves paraules. Però Jesús tornà a respondre, i els diu: Fills, que difícil és d’entrar en el regne de Déu per als qui con en en les riqueses!
25 És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla, que un ric entri en el regne de Déu.
26 I ells restaren molt més estranyats, i es deien entre ells: Doncs, qui pot ser salvat?
27 Jesús els va mirar i diu: Per als homes és impossible, però no pas per a Déu, perquè totes les coses són possibles per a Déu.
28 I Pere li començà a dir: Heus aquí, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit.
29 I Jesús respongué i digué: En ve- ritat us dic, no hi ha ningú que hagi
deixat casa o germans o germanes o pare o mare o dona o  lls o camps per causa meva i de l’evangeli,
30 que no en rebi cent vegades més ara en aquest temps, de cases i germans i germanes i mares i  lls i camps, amb persecucions, i en el segle vinent, la vida eterna.
31 Però molts primers seran darrers, i els darrers, primers.
32 I eren al camí pujant a Jerusalem. I Jesús anava davant seu i ells esta- ven astorats, i mentre el seguien te- nien por. I va prendre novament els dotze i començà a dir-los les coses que li havien d’esdevenir:
33 Mireu, estem pujant a Jerusalem, i el Fill de l’home serà lliurat als principals sacerdots i als escribes, i el condemnaran a mort i el lliuraran als gentils.
34 I l’escarniran i l’assotaran i li es- copiran i el mataran, i el tercer dia ressuscitarà.
35 I se li van atansar Jaume i Joan, els  lls de Zebedeu, dient: Mestre, volem que ens facis el que et dema- narem.
36 Ell els digué: Què voleu que us faci?
37 Li digueren: Concedeix-nos de seure l’un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra en la teva glòria.
38 I Jesús els digué: No sabeu el que demaneu. ¿Podeu beure el calze que jo bec i ser batejats amb el baptisme amb què jo sóc batejat?
39 Li digueren: Podem. I Jesús els digué: Certament beureu el calze que jo bec, i sereu batejats amb el baptisme amb què jo sóc batejat.
40 Però el seure a la meva dreta o a la meva esquerra no és cosa meva de donar-ho, sinó que és per als qui ha estat preparat.
41 I quan els deu ho van sentir, es van començar a indignar contra Jaume i Joan.
10:19 Ex 20:12-16; Dt 5:16-20 10:27 Gn 18:14; Jr 32:17; Lc 1:37 10:35-45 Mt 20:20-28 1068


































































































   1074   1075   1076   1077   1078